Hi ha somnis que es comencen a viure des de menuts, quan les festes formen part de la família i creixen amb nosaltres any rere any. Per a Noelia i Minerva, eixe somni es farà realitat en les pròximes Festes d’Hivern, quan assumiran juntes la capitania dels Templaris.

Amigues des de menudes i unides per una mateixa passió, han crescut vinculades a una filà que, malgrat ser una de les menys nombroses, ha sabut mantindre viu l’esperit fester gràcies a la unió, l’amistat i les ganes de continuar. Vint anys després dels inicis dels Templaris, afronten este repte amb molta il·lusió, treball i una complicitat que va molt més enllà de la festa: són família.

La seua capitania vol ser un reflex de la seua manera d’entendre les festes: amb senzillesa, elegància i passió. Un any que també estarà ple d’emocions, records i persones imprescindibles en les seues vides.

Parlem amb Noelia i Minerva dels seus orígens festers, de l’amistat que les uneix i de la il·lusió de convertir en realitat un somni compartit, amb el desig que els Templaris i tot Xixona gaudisquen d’unes festes inoblidables.

«No cal ser molts per a fer les coses amb il·lusió, treballar units i fer que la gent gaudisca.»

Noèlia i Minerva

1. Noelia. Començarem pel principi. Com és la teua història festera? Quan vas començar a viure les Festes d’Hivern i quins records guardes dels teus primers anys dins dels Templaris?

La meua història festera comença pràcticament des que vaig nàixer. Des de ben menuda ja vivia les Festes d’Hivern al costat dels meus pares, del meu tio Marco i de la resta de la família, formant part de la filà dels Blaus. Per a mi, les festes sempre han estat una part molt important de la meua vida i guarde molts records d’aquells primers anys, sobretot de viure-les en família, envoltada de la gent que més estime.

Els Templaris es van crear molts anys més tard i va ser aleshores quan vaig decidir canviar de filà. La meua mare i la meua amiga Minerva formaven part dels Templaris i, d’alguna manera, elles van ser les que em van portar fins ací. I el que va començar com un canvi de filà ha acabat convertint-se en una part molt especial de la meua història festera.

2. Minerva. I en el teu cas, com ha sigut el teu recorregut fins a arribar a ser capitana? Quins moments o persones han sigut més importants en la teua trajectòria festera?

El meu recorregut festiu va començar quan era ben menuda. Amb huit o nou anys, unes amigues i jo ja eixíem a les festes, i així vam anar vivint-les fins que es van crear els Templaris.

La meua mare va ser una de les fundadores de la filà i jo sempre he anat amb ella a les festes. Per a mi, ella ha sigut una figura fonamental en esta trajectòria, perquè he crescut vivint esta passió al seu costat i formant part d’una filà que, amb els anys, s’ha convertit en una part molt important de la meua vida.

Ja han passat vint anys des d’aquells inicis i, després de tants anys vivint les festes, compartint moments i veient altres capitanies, enguany, per fi, ens toca a nosaltres ser capitanes.

3. Noelia. Els Templaris sou una de les filaes menys nombroses de les Festes d’Hivern, però continueu avant any rere any. Quin és el secret per a mantindre viva la filà? Què vos dona forces per a resistir?

És veritat que els Templaris som una de les filaes menys nombroses, però si alguna cosa ens caracteritza és la gent que porta eixint des que la filà es va crear. Són persones que, a més de compartir festes, han construït al llarg dels anys una gran amistat i han fet possible que la filà continue avant.

I darrere d’aquesta història també estan les nostres mares. Elles són, d’alguna manera, les que ens han portat fins ací i les responsables que moltes de les amistats que tenim hui s’han creat i es feren tan fortes. En el meu cas, gràcies a elles vaig arribar als Templaris al costat de Minerva, i aquella amistat ha acabat convertint-se en una amistat de les de tota la vida.

Si haguera de dir quin és el secret, sens dubte, és tindre ganes de fer festa, de compartir-la amb els nostres i, sobretot, de continuar. Perquè mentre hi haja il·lusió i ganes de viure les festes junts, els Templaris continuarem avant.

4 Minerva. Formar part d’una filà xicoteta té dificultats, però també pot tindre avantatges. Com es viu la festa des de dins dels Templaris? Què destacaries de la unió entre els seus membres?

Encara que som una de les filaes més xicotetes, per a nosaltres això mai ha sigut un inconvenient, perquè som una gran família. Som una pinya, ens cuidem els uns als altres i, quan cal, anem tots a una. Al final, el que ens fa grans no és quants som, sinó tot el que compartim, l’estima que ens tenim i les ganes de continuar fent festa junts. Perquè, el nostre no és la quantitat, sinó la qualitat.

5. Noelia. Quan vas saber que series capitana, quina va ser la teua primera reacció? Era una il·lusió que tenies des de feia temps o va ser una decisió inesperada?

Ser capitana és una de les coses que més il·lusió m’ha fet des que tinc ús de raó dins de les festes. Quan vaig saber que ho seria vaig sentir molta emoció, moltes ganes i, al mateix temps, una gran responsabilitat per tot el que implica assumir aquest càrrec.

He tingut la gran sort de viure totes les festes i totes les capitanies que, any rere any, s’han fet amb tanta il·lusió. I crec que el fet de ser una festa xicoteta i, sobretot, tan familiar, fa que les capitanies es visquen d’una manera molt especial i molt pròxima. Les he vist créixer, les he compartit amb la família i he vist la il·lusió amb què les ha viscut cada persona que ha tingut l’oportunitat de ser capità.

Per això, arribar ara a viure-la jo mateixa és un somni molt especial. És com tancar un cercle: després d’haver viscut tantes capitanies des de menuda, ara em toca ser a mi qui la viu des de dins.

6. Minerva. I tu, com vas viure aquell moment? Vas acceptar de seguida o vas necessitar un temps per a assimilar tot el que suposa assumir una capitania?

La veritat és que, des de l’última capitania templària, ja teníem clar que la següent seria la nostra. Tot i això, quan va arribar el moment, l’emoció i la il·lusió van ser les mateixes que sí que ens haguera arribat per sorpresa. Perquè, per molt que ho tingues al cap i sàpies que algun dia arribarà, una cosa és imaginar-t’ho i una altra és que arribe de veritat i adonar-te que, per fi, ha arribat el nostre moment.

7. Per a Noelia. Com estàs afrontant els preparatius? Eres de les que ho volen tindre tot controlat fins a l’últim detall o preferixes improvisar i gaudir del camí?

La veritat és que els preparatius van començar pràcticament des de l’alçament, el passat octubre. Des d’aleshores han sigut molts mesos de donar-li voltes, valorar opcions, canviar idees i anar construint, a poc a poc, el que serà la nostra capitania.

Jo soc més de deixar-me portar. He anat improvisant, considerant moltes opcions i, sobretot, intentant gaudir molt del camí. Evidentment, hi ha moltes coses que s’han de tindre controlades, però també crec que una part molt bonica de ser capità és precisament tot el que vius durant els mesos previs: les idees, els nervis, les converses, els preparatius i compartir-ho amb la gent que t’acompanya.

Al final, quan arribes al moment de tindre-la pràcticament muntada, t’adones que tot l’esforç ha valgut la pena i que també has gaudit molt de tot el camí fins a arribar ací.

8. Minerva. Què esperes d’este any tan especial? Què t’agradaria que et deixara personalment i què voldries aconseguir per als Templaris?

Des del moment de l’alçament, ja sabíem que seria un any molt especial, amb tot el que implica preparar una capitania: molta faena, dedicació, nervis i, sobretot, molta il·lusió.

Personalment, sé que em quedaré amb tota l’emoció que vivim, amb la germanor entre tots els festers i amb l’alegria amb què compartim i gaudim de la festa. Al final, són tots eixos moments, les persones i les experiències compartides les que fan que este any siga tan especial i que el recordem sempre.

I, pel que fa als Templaris, m’agradaria que la gent poguera vore que, encara que som una filà xicoteta, som capaços de muntar una gran festa. Que demostrem que no cal ser molts per a fer les coses amb il·lusió, treballar units i fer que la gent gaudisca. M’agradaria que esta capitania fora un orgull per a tots els Templaris i que demostràrem que, quan anem tots a una, som capaços de fer coses molt grans.

9. Noelia. Una capitania implica molta faena, responsabilitat i dedicació. Què és el que més respecte et fa i què és el que esperes amb més il·lusió?

El que més respecte em fa és la responsabilitat que implica una capitania i les ganes que tinc que tot isca bé, que la gent gaudisca i que estiga a l’altura de la il·lusió amb què l’hem preparada. Al final, darrere hi ha molta faena, moltes decisions i molta gent implicada, i vols que tot el món se senta part d’este any tan especial.

Però, per damunt de tot, espere viure-ho intensament amb la meua família, amb Minerva i amb totes les persones que formen part de la nostra història. Sé que serà una capitania especialment emotiva, perquè hi haurà persones que no estaran físicament amb nosaltres, però que porte amb mi en cada moment i que, d’alguna manera, també formen part d’esta capitania.

En especial, serà inevitable pensar en la meua cosina Belén, que havia de formar part d’una esquadra especial en què participa tota la meua família. M’hauria encantat viure-ho amb ella, però, encara que enguany em toque fer-ho d’una manera diferent de com m’hauria agradat, també vull viure esta capitania per ella i per tota la meua família, que és una part fonamental de la meua història i de tot el que significa este any per a mi.

Al final, el que més il·lusió em fa és compartir esta experiència amb la gent que estime, disfrutar de cada moment i que, quan mire arrere, puga recordar esta capitania amb un somriure, amb orgull i amb la sensació d’haver-la viscuda amb tot el cor.

10. Minerva. Compartir una capitania també significa entendre’s, prendre decisions i treballar en equip. Com és la teua relació amb Noelia? En què vos complementeu millor?

La meua relació amb Noelia no podria ser millor. Ens coneixem des de menudes, però va ser amb els Templaris quan realment ens vam unir i vam començar a construir esta amistat tan especial. Amb els anys, hem passat de ser amigues a ser família. De fet, Noelia és la padrina de la meua filla menuda, i això demostra fins a quin punt és important en la meua vida.

Tot això es nota a l’hora de preparar i gestionar una capitania. Ens coneixem molt bé, hi ha molta confiança entre nosaltres i ens entenem pràcticament sense haver de dir-nos les coses. Sabem que podem comptar l’una amb l’altra i crec que eixa és una de les nostres grans fortaleses.

A més, estem molt orgulloses de tot el que hem aconseguit juntes. Hem preparat esta capitania nosaltres soles, amb molta faena, esforç i il·lusió. Hi ha hagut moments en què semblava impossible arribar a tot, però, a poc a poc, ho hem anat tirant avant.

Per a mi, el més bonic és que no sols estem compartint una capitania, sinó també un somni que teníem des de fa molts anys, i poder viure’l al costat d’una persona que és com de la família ho fa encara més especial.

11. Noelia. Anem a una qüestió fonamental de les festes: el menjar! Quin és el teu plat preferit durant les Festes d’Hivern? Hi ha alguna cosa que no pot faltar mai en la taula de la kàbila?

La veritat és que no tinc un plat preferit com a tal, però si hi ha un moment gastronòmic que espere amb ganes i és el concurs de paelles de dijous. Forma part de la tradició festera i és molt més que un concurs: és un dia de preparatius, de retrobaments, de riures i de compartir bons moments amb la gent de la filà i amb els amics.

I, com a bons gelaters, hi ha una cosa que no pot faltar mai per a posar el punt final al dinar: un bon blanc i negre de postres! Al cap i a la fi, també hem de fer honor a la nostra professió.

12 Minerva. I per a acompanyar eixos menjars, quina és la teua beguda favorita? Eres més de sobretaules interminables, de música i ball o de no parar ni un moment?

Si he de triar, em quede amb les sobretaules, eixos moments en què ningú té pressa per alçar-se i acabem tots desfilant i ballant. I és que una de les coses més boniques de les nostres festes és que, sigues de la filà que sigues, sempre tens algú al teu costat amb qui compartir una marxa, un ball o una rialla. Eixa germanor és part de la màgia de la festa.

I, per a acompanyar-ho, sense dubte, una cerveseta al ritme de les marxes mores i cristianes. Perquè, quan sona la música, costa molt quedar-se quieta!

13. Noelia. Quin acte de les Festes d’Hivern vius amb més intensitat? Hi ha algun moment que et pose la pell de gallina cada any, independentment de si tens un càrrec o no?

Per a mi, el dia de l’Entrada és un dels moments més especials de les festes. Des de l’instant en què comença el desfile fins que acaba, ho visc amb una emoció difícil d’explicar. És una barreja de nervis, il·lusió i orgull que sempre em posa la pell de gallina.

L’Entrada té alguna cosa especial: la música, l’ambient, la gent als carrers i eixa sensació de formar part d’una cosa que va molt més enllà de tu mateixa. És un moment en què disfrutes de tot el que has esperat durant tant de temps i en què, per uns instants, sembla que tot s’ature al teu voltant.

Enguany, com a capitana, sé que ho viuré d’una manera encara més intensa, però crec que, tinga el càrrec que tinga, l’Entrada sempre serà un dels moments que més m’emocionen de les nostres festes.

14. Minerva. Si pogueres tornar a viure un únic moment de la teua trajectòria festera, quin triaries? I tens algun somni fester que encara estiga pendent de complir?

Al llarg de tots estos anys he viscut molts moments bonics i especials, i em costaria molt triar-ne només un. Però, sens dubte, em quede amb l’alçament de capitanes. És un moment ple d’emoció, d’il·lusió i de sentiment, difícil d’explicar amb paraules. És una cosa que has imaginat durant molt de temps, però quan arriba de veritat i ho vius en primera persona, t’adones que és molt més especial del que t’havies imaginat.

És una emoció molt bonica de sentir, perquè representa l’inici d’un any que saps que recordaràs tota la vida. I, encara que ja hem complit un somni molt gran en arribar a ser capitanes, ara el que més desitge és viure intensament tot el que ens queda per davant i poder guardar cada moment en el record.

15. Noelia. Què li diries a una persona jove que s’està plantejant entrar en una filà, especialment en una filà xicoteta com els Templaris? Per què val la pena implicar-se i mantindre viva esta tradició?

Li diria que s’animara a viure-ho, perquè les festes són molt més que desfilar uns dies a l’any. Són família, amistat, tradició i moments que, amb el pas del temps, es convertixen en records que t’acompanyen tota la vida.

En el meu cas, he tingut la sort de créixer vivint les festes al costat de la meua mare, dels meus cosins, del meu tio Marco i de la resta de la família. Ells formen part de la meua història festera i, d’alguna manera, són els que m’han transmés eixa estima per les festes que continue sentint hui.

En una filà xicoteta com els Templaris, cada persona compta i es crea un vincle molt especial entre tots. Al final, compartixes molt més que una festa: compartixes vivències, il·lusions, amistats i una part important de la teua vida.

Crec que les tradicions no es mantenen vives soles; necessiten persones que tinguen ganes de formar-ne part i de transmetre-les a les generacions que venen. A nosaltres ens toca continuar el camí que altres van començar abans, perquè els que vinguen darrere també puguen créixer amb estos records i sentir esta mateixa il·lusió.

16. Minerva. Què vos agradaria que quedara d’esta capitania quan les festes hagen acabat? Quina empremta voldries deixar en la filà i en la història de les Festes d’Hivern?

Ens agradaria que, quan les festes hagen acabat, la gent recordara esta capitania per la seua senzillesa i per la nostra manera humil i sincera de viure-les. No pretenem deixar una empremta per fer coses extraordinàries, sinó per haver fet cada cosa des del cor, amb molta estima, il·lusió i passió per la festa.

Creiem que, quan fas les coses amb amor i de veritat, això es transmet i es veu reflectit en cada detall. Per això, ens agradaria que la gent recordara esta capitania amb un somriure, que haguera gaudit al nostre costat i que sentira que hem compartit amb tots ells un any molt especial.

Sobretot, que quede en el record dels Templaris com un any viscut amb unió, orgull i moltíssim sentiment, perquè al final les coses més boniques no són necessàriament les més grans, sinó les que es fan de tot cor.

17. Noelia. Sense desvelar massa secrets, ens pots avançar alguna cosa sobre com serà la capitania? Hi haurà alguna sorpresa, algun detall especial o alguna idea que represente la vostra manera d’entendre la festa?

La veritat és que preferisc no desvelar massa coses, perquè part de la màgia també està en la sorpresa i en poder viure-ho en directe. El que sí que puc dir és que ho hem preparat tot amb molta il·lusió i amb moltes ganes que siga un any especial per a tots.

Ara només espere que arribe el moment de compartir-ho amb la gent i que puguem disfrutar-ho tant com ho hem disfrutat preparant-ho. La resta, millor deixar-ho per a les festes!

18. Minerva. Ara et toca a tu donar-nos una pista! Com podem imaginar la vostra capitania? Serà tradicional, innovadora, emotiva, espectacular…? O preferixes que ho descobrim quan arribe el moment?

Només vos puc avançar una cosa: el segell templari estarà present per tots els costats. Hem preparat esta capitania amb molta il·lusió i estima, cuidant cada detall i intentant que tot tinga la nostra essència i represente qui som Noelia i jo. Però, la resta, preferisc que ho descobriu quan arribe el moment.

19. Per a les dues. Si haguéreu de definir la vostra capitania amb tres paraules, quines serien? I quina creieu que serà la qualitat més important que aportarà cadascuna de vosaltres?

Definiríem la nostra capitania amb tres paraules: senzillesa, elegància i passió, sempre amb molta unió i estima per les nostres festes.

Minerva aporta eixa alegria tan seua, sempre amb un somriure, amb una manera de ser encantadora que encomana bon ambient, però també amb molta responsabilitat i implicació en tot el que fa.

Noelia viu les festes amb molta intensitat, especialment a través de la música, que és una part fonamental de la seua manera de sentir-les. Li agrada fer pinya, compartir les bromes, el cachondeo i els bons moments, però també és una persona responsable i compromesa amb tot allò que es proposa.

Crec que ens complementem molt bé perquè cadascuna aporta la seua essència, però compartim la mateixa il·lusió i les ganes de viure esta capitania juntes, representant els Templaris amb orgull i, sobretot, amb molt de cor.

20. Per a les dos. Per a acabar, quin missatge voldríeu enviar als membres dels Templaris, a les persones que han mantingut viva la filà al llarg dels anys i a tot el poble de Xixona? Què vos agradaria sentir quan acaben les festes i mireu arrere per a recordar esta experiència?

En primer lloc, volem donar les gràcies de tot cor a totes les persones que ens han ajudat i han col·laborat amb nosaltres en esta bogeria tan bonica que és muntar i preparar una capitania. Especialment, a la nostra família i als nostres amics, per estar al nostre costat, ajudar-nos en tot el que hem necessitat i compartir amb nosaltres esta il·lusió.

Als Templaris, gràcies per continuar avant any rere any, fins i tot en els moments en què som poquets, i per mantindre viva esta filà amb tanta estima i dedicació. I, especialment, al nostre delegat, Juanqui, per la paciència que ha tingut amb nosaltres i per aguantar tots els nostres dubtes.

També volem donar les gràcies a tot el poble de Xixona, perquè les festes no serien el mateix sense la gent que les viu i les fa seues; a l’Ajuntament de Xixona i a l’Associació Cultural i Festera de Gelaors, pel seu suport i la seua implicació.

El nostre objectiu és que la gent disfrute, que el poble visca les festes amb nosaltres i que cada acte es convertisca en un moment especial. Quan tot acabe, ens agradaria mirar arrere i saber que ho hem aconseguit; que la gent ha rigut, ha

disfrutat, s’ha emocionat i s’ha endut records bonics d’esta capitania.

 Perquè les festes són precisament això: compartir, emocionar-se i crear records que perduren amb el pas del temps. Si aconseguim que la gent les visca amb la mateixa il·lusió amb què nosaltres les hem preparades, ens donarem per més que satisfetes.

I, per descomptat, només ens queda dir una cosa: Visca els Templaris, visca els Gelaors i visca la capitania templària!