Hi ha persones que porten la festa a dins des de ben menudes, que han crescut entre la música, les desfilades i l’ambient incomparable dels Moros i Cristians. Per a Àngel Masià, la festa dels Gelaors és molt més que uns dies assenyalats en el calendari: és una manera de mantindre viu el vincle amb Xixona, amb les seues arrels i amb una tradició que forma part de la identitat del nostre poble.

Fester de bressol, Àngel ha assumit la presidència de l’Asociación Cultural y Festera de Heladeros de Jijona amb respecte, orgull i consciència de la responsabilitat que representa estar al capdavant d’una entitat amb tanta història. Ho fa acompanyat d’un equip amb experiència i amb la voluntat de donar continuïtat a la faena de les juntes anteriors, però també amb la mirada posada en el futur d’una festa que necessita continuar sumant participants i despertant il·lusions.

Els Gelaors tenen una singularitat que els fa únics: bona part dels seus membres passen molts mesos fora de Xixona, treballant en diferents punts d’Espanya, amb el gelat com a ofici i senya d’identitat. La distància, però, no esborra el sentiment fester. Al contrari, les Festes d’Hivern es converteixen en el moment de retrobar-se amb els companys, tornar a casa, vestir-se de festa i omplir els carrers de música, convivència i alegria.

En esta entrevista, Àngel Masià ens parla de la nova etapa que enceta, de la il·lusió amb què els Gelaors esperen les pròximes festes i del paper protagonista que ha adquirit l’Entrà, una jornada que cada any congrega més xixonencs i visitants. Però també aborda qüestions que preocupen el món fester, com el relleu generacional, la dificultat d’incorporar nous membres i la necessitat de donar més protagonisme a la resta d’actes de les Festes d’Hivern.

El nou president té clar que el futur passa per la implicació de tots i per saber transmetre als més joves allò que els majors els han ensenyat. Perquè, al capdavall, la festa no es limita a desfilar: és compartir, conviure i sentir-se part d’una mateixa història.

I, quan li demanem que convide els xixonencs a gaudir de les pròximes festes, el seu missatge resumeix perfectament l’esperit amb què afronta esta nova responsabilitat: «Les festes són uns moments únics que tens per a compartir, moments per a estar en la teua gent, gaudir de la música». Una declaració que ens recorda per què, any rere any, quan arriba octubre, Xixona torna a bategar al ritme dels seus Gelaors.

«Les festes són uns moments únics per a compartir amb la teua gent»
Àngel Masià:

La presidència i la nova junta

Ángel, enhorabona pel teu nomenament com a president de l’Asociación Cultural y Festera de Heladeros de Jijona. Com afrontes esta nova responsabilitat? Què significa per a tu estar al capdavant d’una entitat tan vinculada a la història i a les tradicions del nostre poble?
- Moltes gràcies, esta etapa l’afronte en molt de respecte, ja que rebre un càrrec de tal importància mereix un compromís i dedicació que no sols t’afecta a tu mateix, sinó també a la resta de festers, per sort estic rodejat d’un gran grup de persones que té experiència i ganes que la festa continue endavant. Per a mi com a fester de bressol és un motiu d’orgull que els companys hagen pensat a mi per a aquesta funció i tractaré de fer-ho de la millor manera possible.

2. L’any passat es va produir un canvi de junta. Qui formeu actualment l’equip directiu dels Gelaors? Quines persones t’acompanyen en esta etapa i quins càrrecs ocupa cadascuna?

Els nous membres de la junta directiva són Juan Carlos Serra Colomina, vicepresident, Sebastian Llinares Canto, secretari i Jorge Pascual Nomdedeu Mira, tresorer. Acompanyats per membres de la comissió i delegats de filaes.

3. Amb el canvi de junta, hi ha hagut modificacions en la composició de l’equip o en la manera de treballar? Quina continuïtat hi ha respecte a l’etapa anterior i quines novetats voleu introduir?

Des de la nostra part no tenim la intenció de fer canvis en la manera de treballar, ens agradaria continuar amb la faena que ha fet l’anterior junta directiva i tenim la sort de tindre el suport de tots els seus membres, a banda d’altres membres festers que fa molts anys formen part de la comissió de festes i que ens aporten la seua experiència en tots els aspectes de la festa.

4. Quins són els principals objectius que t’has marcat com a president? Hi ha alguna qüestió que considereu prioritària o algun projecte que us agradaria posar en marxa durant esta nova etapa?

Com a nou president el meu principal objectiu és que la festa dels gelaors continue formant part de l’agenda cultural del nostre poble i que tinguem un atractiu més per als xixonencs i gent visitant, perquè això es puga produir necessitem el compromís i dedicació de tots els festers.

Els Gelaors i les Festes d’Hivern

5. Com arriben els Gelaors a les pròximes Festes d’Hivern? Com es troba actualment la filà, tant pel que fa a l’organització com a la il·lusió dels seus membres?
- Els gelaors tornem al poble en moltíssimes ganes de gaudir d’uns grans dies de festes després d’una temporada fora del poble, de passar temps amb els companys de festes, de la música, de l’ambient i de què tot el que s’ha preparat durant este temps isca al carrer i la gent puga vorer i admirar el que organitzem amb tota la nostra il·lusió.

6. Quins actes i activitats teniu previstos per a les festes? Hi ha alguna novetat en la programació o alguna proposta especial que vulgueu destacar enguany?

Els actes de les festes són els mateixos, començant pel concert de la banda El Trabajo dissabte 18, per a després arrancar en els dies propis de festa, dijous en el dia de les paelles, divendres, dissabte i diumenge com a dies grans de fetes.

7. La festa no són només els dies grans d’octubre, sinó també tot el treball que es fa durant l’any. Com és el dia a dia dels Gelaors fora del calendari festiu? Quines activitats organitzeu per a mantindre la convivència i la implicació dels festers?

Els gelaors tenim la particularitat de què els mesos anteriors a les festes, la majoria estem cadascú en una part d’Espanya venent el gelat, això fa un poc més difícil la preparació dels actes, vestits, música, però gràcies a les tecnologies podem fer tot el que cal a distància, de forma que la junta o les filaes les fem servir per a organitzar, de la millor manera possible, qualsevol cosa relativa a les festes. No podem fer activitats com a tal, encara que sempre es pot fer alguna visita esporàdica al poble o a la localitat d’altre company de festes on parles i es proposen coses de la festa.

8. Els Gelaors teniu una identitat molt vinculada a un dels productes que millor representen Xixona: el gelat. Com es viu eixa relació entre l’ofici dels geladors i la vostra identitat festera? És un element que considereu important transmetre a les noves generacions?

Partim de la base que els festers actuals, en gran part són gent que ha sigut festera tota la vida, tal volta eren festers d’agost abans de començar a gelar, van fundar filaes de festes per no poder eixir en elles o, com és el meu cas, vam nàixer quan ja estaven les festes, açò ens serveix de contacte en el poble l’època en la qual no estem ací, sempre es pot escoltar algú al seu obrador amb marxes i fent de cabo, com també ensenyar als seus clients fotos d’entrades o retretes i parlant del sentiment quan formes part d’aquesta família festera. Pot ser, això ens serveix d’arrel al nostre poble i seria important que les noves generacions aprengueren.

El futur de la filà i el relleu generacional

Un dels reptes de moltes filaes és incorporar nous membres i garantir el relleu generacional. Com està la situació dels Gelaors en este sentit? Hi ha prou gent jove que s’interesse per la filà o vos preocupa la falta d’incorporacions?
- Aquest és un dels temes delicats que tenim, perquè en gran part, els fills de geladors ja són una tercera o quarta generació que, o han fet la vida fora del poble i no tenen la relació que hem tingut els anteriors en la festa, per estudis, amistats, no visiten tant el poble, etc., o també tenen la possibilitat de vindre al poble a les festes d’agost, on aprofiten per a gaudir en els seus amics de tota la vida. Aconseguir gent per a poder continuar garantint el futur de la festa és una cosa que ens preocupa i que hem de treballar.

10. Què creus que es podria fer per a incrementar el nombre de festers Gelaors? Caldria impulsar campanyes per a captar nous membres, organitzar més activitats durant l’any o buscar fórmules perquè participar en la festa siga més accessible?

Com t’he dit abans, és un punt a millorar, no tinc una resposta a com es pot fer perquè més gent vulga formar part de la nostra festa, el que si puc dir-te és que parlarem molt internament per intentar que cada volta tinguem un nombre més elevat de participants en les filaes.

11. De vegades, entrar en una filà implica una despesa econòmica, temps i compromís. Penseu que estos factors poden frenar la incorporació de nous festers? Quines mesures es podrien estudiar per a facilitar que més persones s’animaren a formar-ne part?

És clar que eixir en festes suposa una despesa de diners elevat, és invertir temps en preparatius i no tot el món vol estar per la festa quan pot fer un viatge, algun esdeveniment particular o simplement no els agrada. Mirem també buscar solucions perquè si et fas un vestit de filà nou es rebaixe la quota, adaptar estes a situacions especials, però és una cosa complicada mirant el panorama que tenim en l’àmbit econòmic global, ja que estem en una època de gran incertesa pel poder adquisitiu de les famílies.

12. Mirant cap al futur, eres optimista? Com imagines els Gelaors d’ací a deu o quinze anys? Creus que la filà té assegurada la continuïtat o cal prendre decisions importants des d’ara per a garantir-la?

Jo vull ser positiu i pensar que a poc a poc més gent participe en les festes, per exemple, en les relacions que s’han fet els darrers anys tant en la federació de sant Bertomeu i sant Sebastià, quan es va ajuntar els dos mig any, o formant part d’organismes com l’UNDEF, es fa més popular i atractiva. Últimament, hem tingut noves incorporacions que venent de les festes d’agost i que formen part activa a l’hora de què l’espectacle siga major. No puc assegurar com seran les festes en un futur, el que sí que intentarem que puga ser el màxim temps possible.

L’Entrà, una cita imprescindible

Des de fa uns anys, el dia de l’Entrà dels Gelaors s’ha convertit en una data molt assenyalada per a molts xixonencs. Com valoreu esta evolució? Què creus que ha fet que l’Entrà adquirisca tanta importància dins del calendari festiu del poble?
1. Crec que el dia de l’entrà està, des de sempre, instaurat com a un dia especial en tots els xixonencs, formes part o no de les festes, perquè és un dia el que pots gaudir de l’ambient que es genera en el poble en gent al carrer, kàbiles, bars, de modo que es genera un clima d’alegria local que és molt bonic de vorer, tant del que desfila com dels mirons. Però, m’agradaria recordar que no sols del dia de l’entrà viu la festa, cal mencionar l’ofrena de flors, un acte únic on veus vestits regionals de gran part d’Espanya, les ambaixades, tant les del moro com la del cristià, passant per la humorística, la retreta i la processó. I és una cosa que ens agradaria, que la resta d’actes tinguen un poc més d’atractiu i que hem de millorar.

14. L’Entrà no és només un acte per als membres de la filà, sinó també una jornada de convivència i participació popular. Quin paper creus que té en la dinamització de les Festes d’Hivern i en la manera com els xixonencs viuen la festa?

Correcte, això és el que comentava, és un dia festiu, no sols per als gelaors, sinó per al poble en general, i ho pots apreciar des de bon matí en la presentació de bandes i la interpretació de l’himne de festes, els bars plens a migdia, gràcies també a l’oratge que tenim últimament, kàbiles amb els festers d’estiu gaudint de l’ambient i la música…

15. Què significa per als Gelaors organitzar i protagonitzar un dia que cada vegada desperta més expectació? Quina faena hi ha darrere de l’organització i quins són els principals reptes perquè tot isca bé?

És molt gran per a nosaltres com a xixonencs que no estem en estiu poder tindre el nostre temps per a fer la festa, posar-nos el trage i desfilar pel mig de la plaça, per a tot el que és fester és un moment únic, sobretot per a les capitanies, que en eixe cap de setmana són part molt important del seu poble, que preparen durant molt de temps un guió que agrade a la gent i del que es puguen sentir orgullosos. Com en totes les festes, això porta temps de preparació i organització en el que has de tindre moltes coses en compte, festers, músics, boatos, temps, i sempre hi ha un poquet de por a l’hora de què les coses no isquen com tos volem, però entre tots intentem que tot duga el seu camí correcte per a fer dels actes un espectacle.

16. De cara als pròxims anys, com es podria continuar fent créixer l’Entrà sense perdre’n l’essència? Hi ha marge per a introduir novetats, millorar l’organització o implicar encara més el poble?

Òbviament, ens agradaria una participació més elevada, no només en l’entrà, en totes les festes, sempre estem oberts a poder introduir una cosa, per exemple, des de fa quasi 20 anys tenim l’ajuda de la filà dels cavallers del Cid, que ja formen part del dia de l’entrà. És una tasca que hem d’estudiar perquè, d’alguna manera, la implicació vaja a més i cada volta fer unes festes més grans.

Una mirada global a les Festes d’Hivern

Més enllà dels Gelaors, com veus la situació general de les Festes d’Hivern de Xixona? Quins aspectes destacaries de la seua evolució i quins creus que necessiten més atenció?
- Veig sobretot el que et deia abans, si és molt destacat el dia de l’entrà, però ens falta potenciar la resta d’actes i que mereixen un poc més d’atenció, començant pel concert de proclamació de capitans, ja no sols per les capitanes sinó també per la banda, que prepara un repertori per a la gent i que caldria donar un poc més de suport als músics del poble.

18. Quina responsabilitat tenen les filaes i les associacions festeres a l’hora de transmetre la tradició als més joves? Com es pot aconseguir que les noves generacions no sols gaudisquen de la festa, sinó que també vulguen implicar-se en la seua organització i continuïtat?

Hi ha molta importància, tenim l’exemple en la federació de sant Bertomeu i sant Sebastià amb l’escola de festes, nosaltres tenim més dificultat en eixe aspecte per la falta de nova generació i l’escola es fa directament en la festa, et pose el meu cas com des de xicotet anava a tots els llocs amb mon pare i ell, en gran part, m’ha fet ser el fester que soc hui, he aprés d’ell i de tots els membres, tant de la meua filà com de la resta al mateix temps que admirava la festa i això també és alguna cosa que has de portar dins, voler formar part de tot això i, arribat el moment, agafar el testigo dels majors i organitzar i planificar la festa.

19. Quina relació t’agradaria mantindre amb la resta de filaes i amb la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià? Creus que la col·laboració entre entitats és fonamental per a afrontar els reptes comuns i reforçar les festes?

Nosaltres, pel nombre de festers que som, tenim una relació entre les filaes que quasi formem part d’aquesta, entre tots col·laborem i ens ajudem quan fa falta i amb la federació de sant Bertomeu i sant Sebastià, hem d’agrair la faena a l’anterior junta directiva que ha aconseguit una gran relació entre les federacions que ens dona suport i fa que en aspectes administratius i d’organització haja.

Ha hagut una evolució important positiva. És una cosa molt beneficiós i que intentarem conservar.

20. Per a acabar, quin missatge voldries enviar als membres dels Gelaors i als xixonencs en general? Què els diries per a animar-los a participar en les pròximes Festes d’Hivern i per a transmetre’ls la il·lusió amb què encares esta nova etapa com a president?

Bé, jo el que podria dir és que les festes són uns moments únics que tens per a compartir, moments per a estar en la teua gent, gaudir de la música, part superimportant de la festa, crec que no hi ha altre esdeveniment en el qual tingues la sort de dur la qualitat i quantitat de músics tocant per a tu, en el sentiment que això desperta com en els moros i cristians, fer-te un plat de menjar o una beguda en l’ambient que es respiren eixos dies no té preu i que et serveixen de desconnexió per a la vida que portem la resta de l’any. Així que per la meua part continuaré gaudint de la festa intentant fer el meu paper el millor possible per a tindre uns grans dies de festa. Visquen els moros i cristians, visca Xixona i visquen els gelaors.