Després de dècades de paraula, història i amistat compartida, els dos protagonistes tanquen una etapa irrepetible — mentre Esteban s’encamina cap a la Capitania de 2026

El segon dia de festes, la plaça de Xixona es converteix en un escenari ple d’història, emoció i paraula viva. És el moment de l’Ambaixada dels Contrabandistes, la més antiga de totes les festes de Xixona, una peça estimada per la seua força teatral, el seu simbolisme i la seua autenticitat.

Enguany, però, l’acte va tindre un sentiment especial: Esteban Sempere Riera, ambaixador contrabandista, i Antonio Llorens “Fillu”, capità de la Canyeta, es van acomiadar després de molts anys donant vida a uns personatges que formen part del cor de la festa.

Amb aquest comiat, es tanca una etapa plena de vivències, companyonia i estima per una tradició que combina l’orgull fester amb el respecte per la paraula dita en vers. I alhora, s’obri un nou capítol, perquè l’any vinent Esteban Sempere serà Capità de Festes, un reconeixement al seu compromís i trajectòria.

Des d’El Fester Xixonenc hem volgut conversar amb tots dos per recordar els inicis, les anècdotes i les emocions que han marcat la seua trajectòria.

“L’Ambaixada és alguna cosa que t’acompanya allà on vas: a l’olivar, a un dinar o en qualsevol moment. És passió i una forma de viure la festa tot l’any.”
ESTEBAN SEMPERE

“L’Ambaixada era el nostre moment, un tête-à-tête. Ens ha unit per sempre. Per a mi, la festa és això: emoció, paraula i companyonia.”
ANTONIO LLORENS, FILLU

ENTREVISTA

1. Enguany vos heu acomiadat de l’Ambaixada. Com vau viure aquell moment?

FILLU: Vaig tindre sentiments contradictoris: satisfacció per haver contribuït a la festa d’una manera especial, però també una certa tristor. Encara que continue participant des del darrere, acomiadar-me del paper es fa difícil.

ESTEBAN: Va ser un acomiadament que no vols que arribe. Quan fas una cosa que t’agrada, no tens ganes de deixar-la. Conforme recitava, el meu inconscient em deia: “Vés més espai, que és l’última”.

2. Esteban, recordes com vas començar com a ambaixador contrabandista?

Si la memòria no em falla, va ser el 2009. Jo no tenia pensat ser ambaixador. Un dia de finals de juny, passant per la porta de la kabila, vaig vore la junta reunida. El càrrec l’ocupava aleshores Juan Carlos Alles i comentava que no volia seguir i no hi havia candidats. Em vaig oferir. Sempre recordava que el meu tio Kiko l’havia feta.

Quan vaig contar-li-ho a la meua dona pensant que s’alegraria, va dir-me: “Tu estàs boig”. Però una vegada assumit, em va donar molt de suport, i també va ajudar que ella feia de sentinella, de capitana i d’alferes. Així tot va anar més tranquil.

3. Fillu, com van ser els teus inicis com a sentinella i component de la Canyeta?

He de remuntar-me al 1979, quan el mateix dia del Senyal una desgràcia va marcar la filà: va morir un company molt estimat, Paco Ibáñez “Pacorro”. Açò va fer que son pare, el Sisco, i molts veterans deixaren d’eixir. Ens vam quedar orfes i vam haver d’assumir tots els papers, entre ells l’Ambaixada del Contrabando.

Durant uns anys encara vam traure de casa a Delfín “el Poll”, ja retirat, perquè la fera. Després la va dir Àngel Blanes, però no sempre podia vindre. Finalment, cap al 86 o 87, vaig començar a recitar-la jo. Quasi 40 anys, que es diu prompte.

4. Esteban, com aprenies el text i com et preparaves?

Tenia poc temps: un mes i mig. Els paràgrafs són molt llargs i a més havia de donar-los entonació. Estudiava fulla per fulla. Cada nit recitava a la meua dona allò que havia memoritzat. Dues setmanes abans del dia X, feia examen davant del meu tio Kiko, el millor ambaixador que he conegut. Ell m’ajudava amb entonació, ritme, i on havia d’expressar amb calma.

Els anys següents, entre la meua dona i els meus fills m’ajudaven. El meu fill —el nou ambaixador— moltes nits d’estiu feia de Canyeta mentre jo recitava en el tractor de la Confitera. Són records que omplin el cor.

5. Fillu, què és el que més t’ha agradat del paper de Capità?

Quan estàs dalt del castell i arriba l’ambaixador, et sents traslladat a un altre temps. És un moment molt intens que es viu plenament com a fester.

6. L’Ambaixada dels Contrabandistes és la més antiga de Xixona. Què la fa tan especial?

ESTEBAN: La filà Contrabandistes és molt apreciada i la gent ens recolza molt. L’ambaixada és emotiva i el final és preciós: “Sube a este castillo, que te espera aquí el caudillo para darte un fuerte abrazo.” No acabem en baralles ni en tensió. La gent ho sent.

FILLU: És una ambaixada seriosa, amb trellat dins del guió de les festes. Representa l’aliança dels cristians abans de la lluita. I, a més, es fa a una hora molt festera.

7. Fillu, alguna anècdota divertida?

Moltes! Una d’elles és quan tota la central d’informàtica de la CAM va escoltar l’ambaixada sencera per megafonia, perquè el meu cap —amic i fester— em va furtar una cinta on la duia gravada. Des d’aquell dia em deien “el Capità”. Inclús aquell any van vindre a Xixona a vore l’Ambaixada.

8. Esteban, alguna situació imprevista en plena representació?

Sí, unes quantes. Una vegada només vam tindre un cavall. Jo vaig decidir fer-la a peu i els nervis em tremolaven tant que quasi no podia controlar-me. En una altra ocasió vaig quedar-me completament en blanc després del passacarrer. Van buscar-me per tot arreu. A l’últim moment, a la zona H, vaig repassar el text. Quan vaig arribar al Monterrey, tots estaven esglaiats. Si jo no apareixia, Alles hauria de fer-la i no se’n recordava.

9. Com definiríeu el públic?

ESTEBAN: El públic és molt savi i respectuós. Sap que és una interpretació plena d’emoció i que participa tota la filà. Cada vegada ve més gent. I sempre recorde cares que ja no hi són: Juanito Calderilla, ma mare al balcó, el meu cunyat Miguel…

FILLU: És un públic enamorat de la festa. Encara que és matiner, és un acte íntim, per a gent entesa i que estima la nostra essència.

10. Fillu, com vivies els minuts previs?

Una barreja d’il·lusió i nervis. Sempre tens por d’un blanc, però es passa xarrant amb els companys… i pensant en l’esmorzar posterior a la kàbila.

11. Esteban, què t’ha aportat personalment interpretar l’Ambaixada?

M’ha donat una manera nova de viure la festa. L’Ambaixada no és només el dia assenyalat: és tot l’any. Estant arreplegant olives, o en un dinar, sempre ixen versos. És alguna cosa que t’acompanya allà on vas. Personalment, és satisfacció.

12. Com definiríeu la relació entre vosaltres?

ESTEBAN: No coneixia Fillu personalment al principi, però sempre m’ha donat suport ell i tota la Canyeta. És una gran persona i un gran ambaixador.

FILLU: És una relació molt especial. L’Ambaixada era un moment només nostre, un tête-à-tête. Ens ha unit per sempre. Admire molt la manera senyorial d’Esteban de fer un paper tan llarg i difícil.

13. Fillu, vols recordar algú en aquest comiat?

Sí: la meua dona, M. Teresa, també Canyeta, que va faltar massa prompte. Ella m’ajudava a repassar i assajar al terrat, fent de contrabandista amb molta paciència. M’animava i em donava seguretat. Gràcies, lleguma, allà on sigues.

14. Esteban, quin consell donaries al nou ambaixador?

Responsabilitat, però també gaudi. L’Ambaixada és festa. Si ell o ella la disfruta, el públic i els festers també.

15. En una sola paraula, què ha significat l’Ambaixada per a vosaltres?

ESTEBAN: Passió.
FILLU: FESTA! (amb majúscules)

Tags: AMBAIXADA CONTRABANDISTA ENTREVISTA