“Quan la festa és cosa de dos: Tano i Yolanda, capitans amb cor blau”

Hi ha històries festeres que es couen a foc lent, amb anys de somnis, intents i emocions contingudes. La de Tano i Yolanda, capitans dels Geladors 2025 amb la filà Moros Blaus, n’és una d’elles. Després de dues ocasions frustrades, la vida —i la festa— els ha regalat finalment l’oportunitat de coronar quasi mig segle de trajectòria festera amb la Capitania més desitjada.

Ell, Sebastián “Tano”, és un veterà dels Moros Blaus, delegat dels Almohades i home de junta, amb l’esperit organitzador que fa fàcil el que sembla complicat. Ella, Yolanda, filla i parella de festers, ha crescut amb la festa com a banda sonora de la seua vida. Junts formen un tàndem inseparable, capaç de combinar tradició i emoció amb un somriure constant.

Per a ells, ser capitans no és només una fita, sinó també un homenatge als seus pares, que no van poder viure aquest moment però hi són molt presents en cada detall. I és, també, una forma de donar les gràcies a la filà, als amics i a la família que els acompanya en aquesta aventura festera que ja es respira pels carrers.

Amb el blau com a color d’identitat, promeses de molta elegància i un boato que vol sorprendre sense perdre l’essència, Tano i Yolanda es preparen per a viure l’octubre més intens de les seues vides. La seua història és una lliçó d’il·lusió, constància i amor per la festa… d’aquelles que recorden per què ser fester és, sobretot, una manera d’entendre la vida.

“Després de tants anys, emocions i intents, viure la Capitania és més que un somni: és un gràcies immens a la festa i a la vida.”

TANO I YOLANDA

1. Sebastian i Yolanda, que significa per a vosaltres ser els Capitans dels Geladors 2025 després de tants intents ?

Para nosotros la culminación de un buen festero, es la de poder ser algún año Capitán de fiestas si se puede. En lo referente a la nuestra y después de varios intentos, lo esperamos con mas ilusión y ganas si cabe.

2. Les festes dels Geladors tenen una historia recent, començaren en 1978. ¿Us emociona formar part d’una tradició que encara es “jove” però ja tan arrelada?

Claro que nos emociona y nos ilusiona, y mas a nosotros que formamos parte de esta historia desde el principio a la cual contribuimos a darle forma y buen hacer durante estos 47 años de vida

3. Sebastian, vas fer un “parèntesi sentimental” de tres anys amb els Califes per amor… Podem dir que eres un moro blau amb accent califa o eres el Moro Traïdor de les festes dels Geladors?

Jajaja, se puede decir que cambie de califato por amor, pero despues me volvieron acoger mis Almohades con ilusión.

4. Yolanda, quan el teu pare i el de Sebastià van faltar en els anteriors intents, vau haver de suspendre les Capitanies. Ara que arriba la tercera oportunitat, us sentiu mes forts?

Nos hubiera gustado que unas personas tan importantes para nosotros formaran parte de nuestra Capitanía, y eso nos hace tener mas ilusión porque estamos seguros de que ellos estarían muy orgullosos.

5. Diuen que la tercera és la bona. Vosaltres ho heu viscut amb una intensitat especial…. I si no fora així? Us plantegeu un quart intent o ja ni parlar-ne?.

Eso dicen, que a la tercera va la vencida, así que si tuviéramos que hacer un cuarto intento ya no lo realizaríamos pues creemos que los ánimos estarían muy bajos ya.

6. Les festes dels Geladors se celebren a l’octubre, però vosaltres també sou festers a l’agost. Que us aporta cada celebració? Hi ha diferencies en la manera de viure-les?

La aportación en las dos es un sentimiento de la fiesta de moros y cristianos muy fuerte en ambas y la diferencia entre ella son cosas secundarias, en verano el ambiente de un pueblo total en fiestas y quizá el “pero” sea el calor tan agobiante de la fecha. En las de octubre son en las que disfrutamos mas con nuestros amigos y compañeros al ser mas pequeñas y familiares, también el tiempo es mucho mas suave y llevadero.

7. Si haguéreu de triar, preferiu la calor de l’agost amb Sant Bartomeu o la fresqueta de l’octubre amb els Geladors?

Aun disfrutando de las dos fiestas, sin duda las de Octubre, con todos nuestros respetos y admiración hacia las de agosto.

8. Que és el més complicat d’organitzar una Capitania; La desfilada, el boato, o els nervis de la família?

Lo mas complicado es ponernos de acuerdo, jajaja. Hay muchas cosas y es muy difícil, una de las cosas que mas nos ha costado elegir han sido los trajes. Por otra parte una vez empiezas suele ir todo rodado, aunque tienes que tener una buena planificación.

9. Sebastià, com a delegat dels Almohades i membre  de la junta, coneixes bé l’entramat organitzatiu. És més fàcil dirigir una filada o posar d’acord la família en la Capitania?

Aunque en la filada hay mucha mas gente creo que es mas fácil de llevar porque solemos ponernos de acuerdo rápidamente pues hay mucho compañerismo, sin embargo con la pareja es un poco mas complicado, si tu dices blanco, ella dice blanco roto jajaja…

10. Quin paper juga la vostra família en aquest projecte? És un somni compartit?

Toda nuestra familia esta muy ilusionada y volcada con nosotros tanto a nivel emocional como físico y están viviendo la Capitanía como si fuera la suya propia.

Por otra parte también tenemos el apoyo de unos grandes amigos que nos ayudan en todo lo que nos hace falta, tanto dentro de la filada como fuera de ella.

11. Com us imagineu l’entrada mora del 2025 amb els Moros Blaus al capdavant? Ens podeu avançar alguna pista del boato?

Creemos que va a ser una Capitanía muy elegante y con mucho color. Es cierto que llevamos muchos meses preparando el acto y seguimos con la ilusión de que todo salga bien. En cuanto al boato es mejor no desvelar nada para que todo sea sorpresa y solo podemos deciros de que no se lo pierda nadie porque no saldrán defraudados.

12. La paraula que mes repetiu és “il·lusió”. Però si només poguéreu triar un sentiment per a descriure aquesta Capitania, quin seria?

La palabra que yo elegiría como Capitán seria “GRACIAS” por poder celebrar algo que siempre he soñado.

13. En les festes sempre hi ha moments de tensió…. Qui dels dos és més de perdre els papers en plena voragine organitzativa?

Los dos solemos perder los nervios, son muchos los preparativos y decisiones que hay que tomar y eso nos hace estallar de vez en cuando. Pero generalmente lo solucionamos intentando llegar a una acuerdo por ambas partes.

14. Un repte personal; amb tot el que heu passat, quin missatge donaríeu a qualsevol fester que somie algun dia ser Capità o Capitana?

Nuestro mensaje seria que disfrutara de cada detalle por pequeño que fuera y que viviera la Capitanía con toda la ilusión y fuerza que pueda, porque el tiempo pasa muy deprisa. Seguro que con estos ingredientes no hace falta nada mas.

15. I per acabar amb humor; quan tot açò passe i torneu a la normalitat, qui farà més falta a la fila, el Capità o la Capitana?

Detrás de un Gran Capitán siempre hay una Gran Capitana jajaja.. Que tengáis muy buenas fiestas y que disfrutéis al máximo de ellas.