La música que fa tremolar el cor fester: la Unió Musical de Llutxent, 27 anys amb La Canyeta i enguany, més especial que mai.

Quan la música sona, el cor de Xixona batega més fort. I si una banda sap com fer-ho, és la Unió Musical de Llutxent, que des de fa vint-i-set anys, ininterrompudament, acompanya La Canyeta en el seu pas triomfal per les Festes de Moros i Cristians. Aquesta relació, que ha anat més enllà de les marxes i els pasdobles, és un vincle de germanor, sentiment i fidelitat mútua. Enguany, a més, el destí ha volgut que aquesta formació tan estimada siga la banda encarregada de dirigir l’himne de Festes, “Fiesta en Jijona” de Vicente Pla Candela, i tot en un any de capitania cristiana per part de la seua filà de sempre, La Canyeta.

Amb una sonoritat reconeguda, una tradició musical profunda i una estima inqüestionable per la festa, la Unió Musical de Llutxent s’ha convertit en un referent musical per als festers xixonencs. Parlem amb tres dels seus membres més representatius: Javi Català, expresident i veu històrica de la banda; Camil, actual vocal i figura molt vinculada a Xixona; i Jordi, cap de banda, l’ànima musical que guia cada compàs.

Frases destacades de l’entrevista:

🎶 “Quan la música sona, el cor de Xixona batega més fort.”

🎺 “Bon Tabaquet no pot faltar mai: és més que música, és identitat.”

💙 “Estimar és de bades alhora que bonic, saludable i productiu.”

👣 “No només caminem al ritme: vivim la música mentre toquem.”

🏰 “Esperem que Jaime ens porte al castell en la Diana, perquè més amunt ja no es pot!”

🎼 “Dirigir l’himne no és sols fer-lo sonar bé, sinó posar la pell de gallina a tot un poble.”

🎷 “No només hem tocat música: hem posat banda sonora a mirades, a passos, a records.”

💬 “Cada nota ha de tindre sentit i emocionar.”

🥁 “Per a nosaltres, Xixona no és només un poble: és casa.”

Entrevista a la Unió Musical de Llutxent

• Javi, 27 anys amb La Canyeta. Com recordes aquell primer any a Xixona i com ha evolucionat la relació amb la filà des d’aleshores?

Uff, ja fa temps, i com de ràpid passa.

Com bé diu l’himne de La Canyeta (que és el pasdoble “El Bon Tabaquet”), “més de deu menos de vint  ” doncs això, no eren molts, però si ben bons i molt festers.

Els primers anys, en dues esquadres una de dones i una d’homes sortien tots. Clar, això era l’any 1999, res a veure en la quantitat de canyetos que surten ara.

Sonarà a tòpic, però la relació sempre ha estat molt cordial i respectuosa, molt atents a qualsevol necessitat que hàgim tingut, i sempre ens han fet sentir com un més de La Canyeta des del primer dia.

He tractat en diferents presidents i delegats de banda, i amb tots he sentit el respecte, estima i admiració cap a la UM Llutxent.

• Camil, tu que tens un vincle especial amb Xixona, què significa per a tu tornar cada any a aquest poble i veure com vos rep la gent amb tant de carinyo?

No tinc cap vincle especial sinó que cada poble, cada filà, cada persona són “especials” i això és el motor per a fer música (i patir per 4 xavos).

• Jordi, com a cap de banda, com es prepara musicalment la Unió Musical de Llutxent per a un esdeveniment tan intens i emotiu com és la capitania?

Preparar-nos musicalment per a un esdeveniment tan intens i emotiu com és la capitania és tot un repte, però també una gran il·lusió. Tractem de conèixer el gust musical dels capitans i de la seua filà, aquelles marxes que volen destacar, i si hi ha alguna peça especial amb significat personal o familiar. Volem que cada nota tinga sentit i emocione. Sabem que la música en festes com aquestes ha d’estar carregada d’energia, ritme i sentiment, així que treballem tant la tècnica com l’expressivitat…

Per a nosaltres no és només tocar bé, sinó fer vibrar el poble, acompanyar la capitania i fer que senten que aquest moment tan important va acompanyat de la millor banda sonora possible.

• Javi, enguany teniu l’honor de dirigir l’himne “Fiesta en Jijona”. Què vau sentir quan vos ho van comunicar?

Un orgull, tot un orgull que el nostre director pugui dirigir “Fiesta en Jijona”. Per nosaltres és un reconeixement als 25 anys (+2 de pandèmia) que portem anant a les festes de Xixona.

Tant a l’assaig del divendres de festes, com el dissabte, són moments molt especials. El divendres ens retrobem amb companys d’altres bandes, és dia de salutacions, i entre rialles assagem l’himne, i dissabte és un goig veure les cares d’emoció dels festers a l’ajuntament.

De segur el nostre director estarà a l’alçada de l’esdeveniment, MOLTES GRÀCIES XIXONA.

• Jordi, musicalment, què suposa dirigir una peça com aquesta davant tot un poble fester? Com afronteu aquest repte?

Dirigir l’himne és molt més que una simple direcció musical: és un instant carregat de simbolisme, d’orgull i de responsabilitat. És saber que la mirada de tot el poble està posada en les bandes i el seu director, en un moment on es vol sentir una emoció col·lectiva que només pot transmetre la música.

Per afrontar aquest repte, ho preparem amb molt de respecte i dedicació. L’objectiu no és sols que sone bé, sinó que faça sentir orgullosos a tots els presents, que els pose la pell de gallina i que connecte amb l’esperit fester que caracteritza a Xixona.

És veure com tot el poble canta, somriu i sent la música com a part del seu cor. I això és el que fa que, tot i la pressió, siga un honor immens i un privilegi que es viu amb passió, responsabilitat i molta estima per la música i la gent.

• Camil, què té d’especial aquesta relació entre la Canyeta i Llutxent que fa que dure ja quasi tres dècades?

Com tot en la vida: respecte (no estirar més el braç que la mànega) i estima (estimar és de bades alhora que bonic, saludable i productiu).

• Javi, heu estat testimonis de moltes capitanies, però aquesta és especial. Com es viu des de dins aquesta emoció compartida?

Els anys de capitania sempre són especials, amb aquesta ja són 5 Capitanies amb La Canyeta, i les recorde totes molt bé.

Sempre són anys especials, més intensos i amb una càrrega sentimental que fa que es visquem moments irrepetibles, perquè les festes de Xixona són molt de família, i això és sent i és viu.

Als capitans d’enguany els conec des de ben menuts, i de segur que serà una capitania molt intensa perquè ells són joves i molt festers.

• Jordi, podries destacar alguna peça del vostre repertori que sone especialment bé amb La Canyeta o que s’haja convertit en un “himne no oficial” de la filà?

Sense cap dubte, una peça que ha esdevingut molt especial per a nosaltres i que té una connexió molt estreta amb la filà La Canyeta és Bon Tabaquet. Podríem dir, sense exagerar, que ja s’ha convertit en el seu “himne no oficial”. Cada vegada que comencen a sonar els primers compassos, es nota una energia diferent, tant en la banda com en la filà i en tot el públic que coneix la seua història.

Bon Tabaquet no pot faltar mai en les entrades o en qualsevol acte on La Canyeta tinga

protagonisme. Aquesta, manté un vincle emocional molt fort amb La Canyeta, perquè ha acompanyat moments claus de la filà durant anys. Quan la toquem, es crea una connexió molt especial: és més que música, és identitat, és veure que tothom allí present la balla i canta entre rialles i abraçades.

• Camil, heu viscut mil històries a Xixona. Hi ha alguna anècdota divertida o entranyable que puguis compartir amb nosaltres?

Cada any, cada acte és una aventura i el músic s’espavila per a que tot rutlle com cal; ara no recorde cap cosa especial. Sé que tots els anys pateixc pel mateix: com està el casc històric.  !!!!

• Javi, com ha canviat la banda en aquests 27 anys? Quin ha estat el secret per mantenir la qualitat i la il·lusió?

Com totes les bandes que participem a les festes de moros i cristians, som una banda amateur, i no hi ha altre secret que assajar totes les setmanes, i mantenir un repertori adient per a cada poble on anem, i saber diferenciar quan estem treballant i quan estem de festa.

Al poble de Xixona hi ha molta cultura musical, i s’aprecia molt la música. Nosaltres intentem portar sempre un bon repertori i cuidar la seva interpretació. Participar a les festes de Xixona ens genera il·lusió i , a més de ser un orgull, al mateix temps que un sentiment de responsabilitat per fer-nos partícips de la festa.

• Jordi, a nivell tècnic i musical, com definiries el so de la Unió Musical de Llutxent? Què la fa única en les desfilades?

Et diria que el nostre so es caracteritza per una combinació molt acurada entre potència, equilibri i expressivitat. A nivell tècnic, treballem molt el control del volum i la dinàmica per tal de fer una cohesió de grup el més acurada possible. Ens agrada cuidar el fraseig, el so empastat i l’afinació, perquè sabem que en moviment tot això es nota encara més.

El que ens fa realment únics en les desfilades és la nostra capacitat d’adaptar l’energia de la banda al moment. No només caminem al ritme: vivim la música mentre toquem. Tenim un repertori ric, pensat per lluir en carrer, i sempre busquem transmetre emoció i presència. En definitiva, quan la Unió Musical de Llutxent desfila, no només s’escolta, es nota.

• Camil, en què penseu quan eixiu a desfilar pels carrers de Xixona? En la música? En el públic? En la festa?

En la bellesa de les coses que tenim = la gent….. i com puc sumar jo per a engrandir eixa bellesa que fa la vida més bonica a totes i tots.

• Javi, quin missatge t’agradaria transmetre als membres de La Canyeta en aquest any tan especial per a tots vosaltres?

El de sempre, que anem amb moltes ganes de fer música i festa, que s’ho passem d’allò més bé, que és del que es tracta, que nosaltres ho donarem tot.

Esperem veure moltes canyes el divendres, i que Jaime ens porte al castell en la Diana, perquè més amunt ja no es pot, que s’enfarinen bé en la banyà, i que no pare la música al kabileo.

• Jordi, quina és la vostra rutina d’assajos i preparació quan s’acosten les festes? Hi ha alguna peça que haja costat més preparar?

Una vegada s’apropen les festes, la nostra rutina d’assajos s’intensifica. Pasdobles, marxes..sempre hi ha algun repertori que s’ha de preparar amb més cura, més encara tractant-se d’un any de major importància com és aquest de la Capitania. Comencem a assajar el pasdoble de l’entrada de bandes, assajant-lo per seccions, fins arribar a assajar-la tal i com sonarà al carrer. Veiem també aquelles marxes que sonaran a l’entrada, i les peces que tocarem en actes com les eixides de misa.

• I per acabar, a tots tres: què sent la Unió Musical de Llutxent quan sona l’última nota a Xixona i sap que ha tornat a formar part d’un tros d’història fester?

Javi: La satisfacció i orgull d’haver acompanyat un any més a La Canyeta i d’haver complit en la nostra feina. No és fàcil estar 25 anys a la mateixa filà, i per a mi, tal volta ja siguin les últimes festes (encara que ja fa dos anys que dic el mateix).

Camil: Sempre done gràcies per la bonicor que he trobat, alhora que desitge salut i ganes per a l’any vinent (festers i músics) tot pregant que cap castellà vinga a donar pel sac !!!!

Jordi: Quan sona l’última nota a Xixona, la Unió Musical de Llutxent sent una barreja molt intensa d’emoció, orgull i també un punt de nostàlgia. És un moment molt especial, perquè sabem que no només hem tocat música: hem acompanyat sentiments, hem posat banda sonora a mirades, a passos, a records. És difícil posar-ho en paraules, però hi ha una sensació de comunió amb el poble, amb la festa i amb els valors que la fan gran: tradició, germanor, passió. Veure com la gent t’aplaudeix, com et mira amb emoció, com s’han deixat portar per la música…

A més, per a nosaltres, Xixona té un significat especial. És un lloc on sempre ens hem sentit molt ben acollits, on la música no és només acompanyament, sinó protagonista. Saber que hem estat part d’eixe moment, que hem aportat el nostre gra d’arena a una festa tan viva, ens omple d’orgull i ens dóna forces per tornar l’any següent amb més il·lusió encara.