ENTREVISTA A LLUC SIRVENT, PORTAVEU DEL GRUP COMPROMÍS-XIXONA DE L’AJUNTAMENT XIXONENC

Retornem amb les entrevistes de la revista. Hem estat entrevistant a diversos representants polítics. Obrim una finestra als polítics que tenim en l’altra banda, en l’oposició, i comencem amb Lluc Sirvent, portaveu del grup Compromís de Xixona. Com es veu la Festa des del vessant de vista polític i a la vegada fester.

Jove fester, compromès amb el seu poble i que, com totes i tots els polítics, lluita per a la seua millora.

1. Quants anys portes eixint en els Marrocs?

Porte eixint des de molt menut, des de bebé. Per ma mare, clar, que també és marroca. Sí que és cert que va haver uns anys, diria que de 2004 a 2009, que no vaig eixir. Des de 2009 ja porte eixint ininterrumpidament. A partir d’eixe any vam fer la colleta que s’ha convertit en la meua esquadra i, bàsicament, en el meu grup d’amics i amigues.

2. I quants anys fas que portes de regidor?

Duc 6 anys de regidor. A les eleccions municipals de 2019 em vaig presentar per primera volta en la llista de Compromís en Xixona. Anava de 2. Eixes eleccions vam créixer uns 200 vots i d’1 a 2 regidors, i vaig entrar.

3. Quins són els millors records que tens de les Festes?

Els meus amics i jo recordem prou sovint la desfilada de l’Alçament de Capitans de 2009, l’any següent la Capitania seria dels Marrocs. Com he dit, eixe any (2009) va ser el primer que vam fer colleta, i durant la desfilada ens vam prometre que gaudiríem molt de les Festes de 2010 perquè, per a la següent Capitania marroca (en 2015), ja hauríem crescut molt i ja no seríem amics segurament perquè cadascun hauria fet el seu propi camí. Eixe moment en concret no és al final tan especial com sí que ho és el fet de veure que, a dia de hui, seguim sent el mateix grup d’amics del principi, totes les vivències i moments tan especials que hem compartit… i tots els que tenim encara per davant!

4. Si hagueres d’elegir un acte, quin en seria?

És molt difícil triar. La presentació de bandes té alguna cosa d’especial, i he de reconèixer que, a més, en el moment que eres regidor i tens el privilegi (perquè és un privilegi) de pujar al balcó de l’Ajuntament per a la interpretació de l’himne de Festes… això no té preu. També m’agraden les dianes i els alardos o, encara que siga un acte o un moment, li diré, “extraoficial”, m’agrada molt el dinar que almenys els Marrocs fem el divendres de Soparet. En eixe dinar tens totes les Festes per davant i la il·lusió pel que et depararà els següents quatre dies és màxima.

5. Un beguda, un menjar i una peça festera.

Beguda: crec que no es pot dir una altra cosa que no siga la mentira, però ben és cert que m’agradaria que tinguérem costum de beure més mentireta. Menjar: el platet de fideus dels dinars de Festes i, com no, l’esmorzar d’ous, embotit i creïlles a la rebolica. Peça festera: de marxa mora, El Moro del Sinc; de marxa cristiana, Tabals i saragüells; de pasdoble, Pérez Barceló.

6. Li falta publicitat a les nostres festes perquè vinga més gent? I si creus ho convenient, què proposaries?

Més que la publicitat, a on jo pense que ja està tot inventat i que al final és qüestió d’invertir als mitjans de comunicació i la publicitat tradicionals i, sobre tot, en xarxes socials, hem de ser conscients que són unes festes amb unes dates complicades per a què puga acostar-se la gent a Xixona. En agost de per sí la gent ja té molts plans o està fora de viatge, i per tant és complicat que acaben venint al poble. La calor (que a més, any a any anirà a pitjor) crec que tampoc ajuda, ni als festers ni als visitants.

I també té molt a veure la difícil conciliació entre el gaudi del fester o la festera i que els actes siguen una cosa agradable de veure per a la gent de fora. Demanar-li a algú que es passe més de 6 hores assegut en una cadira per a veure l’Entrà… és una animalada. Pense que la promoció hauria de girar entorn d’elements indiosincràtics de la festa… i l’exemple perfecte és el Judici Sumaríssim al Moro Traïdor.

7. Els actes o aspectes que necessiten una millora…

He mencionat a la resposta anterior precisament l’Entrà o el Moro Traïdor perquè pense que són els actes als quals més “brillantor” se’ls podria traure, des d’un punt de vista turístic. Trobe que podria vindre més gent al Moro Traïdor si es planteja amb un poc més d’espectacularitat o, entre cometes, “seriositat”. I respecte de l’Entrà, doncs fer alguna cosa més curta o que apetisca més vindre a veure, seria també el que caldria analitzar, però sóc conscient que els tempus vénen ja molt apretats amb el que tenim.

També pense que el “Parasol” necessita una millora: la qualitat de la programació del Parasol per a mi deixa molt que desitjar i s’hauria de fer una aposta de major qualitat i que atenga a tots els públics.

8. Com descriuries les festes de Xixona?

Les descriuria com una celebració centenària i única. Una bombolla de felicitat que esperem amb ànsia cada any. Un element de la nostra cultura, en este cas, cultura festiva, que és inseperable de la nostra manera de ser i d’entendre’ns com a poble, i com a país, perquè no som l’únic poble que la nostra festa són els Moros i Cristians.

9. Des de l’oposició, quin treball es fa per a la millora de la Festa?

Doncs es fa tot el treball que es pot, com amb qualsevol àrea de gestió, que al final és fiscalitzar i controlar el que es fa des de l’equip de govern (però també la Federació), que són al remat els responsables d’organitzar-ho tot per a què tot isca bé, o el millor possible. Particularment en Festes no és només el que tu vius en primera persona si eres regidor i fester… sinó també ajuda molt totes les crítiques, aportacions i suggeriments que et fa arribar la gent: horaris, gestió de residus, bona o mala organització dels actes, etc.

10. I com has viscut la festa des del punt de vista institucional?

Òbviament no és el mateix viure les festes si eres regidor que si no eres regidor. Són les festes del poble i tu eres un representant del poble. Per tant, bé sigues de l’oposició, bé estigues al govern, sents un grau més de “representativitat” i de responsabilitat en què tot isca bé, sense anar més lluny, en els actes en què has de participar com a regidor.

11. Quina solució, penses, pot tenir la processó?

A mi la processó m’agrada que es faça el dijous abans de festes, però açò és la meua opció personal. Pense que s’ha de fer un “reset” amb la qüestió de la processó. Crec que la Federació, en un exercici de sinceritat, hauria de reconéixer que va jugar amb foc, que podia cremar-se, i que efectivament ha acabat cremant-se, amb este tema perquè el mecanisme utilitzat per a canviar el dia de la processó, encara que siga democràtic (tot i que podria ser-ho més), és enrevessat i difícil d’entendre, i salta a la vista que molta gent no ha entés el que passat. Que 9 o 10 persones voten el que faran després més de 1.000 doncs genera confusió i dubtes sobre la manera en què es prenen les decisions. Els Estatuts de la Federació s’haurien de canviar i millorar en este aspecte.

També s’ha demostrat que, encara que la religiositat sembla que va cada vegada a menys, la processó li importa encara a una part important dels festers i festeres o dels veïns i veïnes, que potser s’havia menysvalorat, i que no era el mateix tocar-la que tocar, per exemple, la Banyà. Pel que fa al Retor, pense que hauria de prendre consciència de què no es cap autoritat democràtica, sinó que és l’autoritat, només, d’un col·lectiu religiós determinat del poble i que no té cap legitimitat per a prendre determinades decisions que ens afecten a totes i tots, tant catòlics com els que no ho som.

Tothom hem de reconéixer el vincle profund amb la religió que les festes tenen, com a festes patronals que són, però no és requisit ser catòlic per a participar-ne, ni ho serà mai, evidentment. Per tant, decidirem els festers i festeres, i els xixonencs i xixonenques, i no ell. Per exemple, si l’Ajuntament (de la mà de la Federació), que és l’única autoritat democràtica del nostre poble, decidira que les Festes passaren a celebrar-se en octubre, qui decideix és l’Ajuntament, en cap cas el Retor. Quan les dues parts reconeguen açò que acabe de raonar, pot ser es pot escriure una pàgina nova i començar a retrobar-se en un consens.

12. Quina tasca ha fet l’oposició perquè hi haja processó?

No només Compromís, sinó que em consta que el PP també, ens hem posat en contacte, i a disposició, de les dues parts per a, d’alguna manera, mediar, i que s’arribe a eixe desitjat consens.

13. Una solució per al local dels Músics. Quan estarà acabat?

No puc saber quan estarà acabat però sí sé que la solució per al local dels músics és molt senzilla i és que eixa obra ha d’acabar-se a la major brevetat possible, prioritzant-se a altres qüestions, perquè no pot ser la situació de provisionalitat permanent que tenim ara, ni per als músics que es queden allí ni per a la gent, visitants, que, al llarg de tot l’any, siga susceptible de quedar-s’hi.

Pense que la Federació rep uns diners públics i ha de donar compliment a uns convenis que firma anualment amb l’Ajuntament on, entre d’altres obligacions, està posar en marxa el local. A més, el primer interessat en què eixe local, i futur alberg, entre en funcionament, és la Federació, pels beneficis que puga obtindre’n.

14. Quina relació tens amb la Federació de Festes?

La veritat que cap. Mai hi he participat de cap òrgan ni de cap reunió de la Federació.

15. Veus be la idea de juntar els dos Mig Anys? Sembla que la gent encara no ho sap el motiu!

Sí que ho veig bé. Trobe que conjuntament les dues celebracions, convertides en una, prenen molt més sentit. L’ambient al poble es multiplica i en definitiva, és de molta més lògica tindre un cap de setmana de germanor, que no dos caps de setmana per separat i descafeïnats. Tothom eixim guanyant.

Sí que ho veig bé. Trobe que conjuntament les dues celebracions, convertides en una, prenen molt més sentit. L’ambient al poble es multiplica i en definitiva, és de molta més lògica tindre un cap de setmana de germanor, que no dos caps de setmana per separat i descafeïnats. Tothom eixim guanyant.