ENTREVISTA A José Francisco Mira López i Àngel Masia Soler. Capitans de Festes de la Filà Almogàver

Si bé no podríem obviar els Capitans de les Festes de Moros i Cristians dels Geladors, Pepe Quico i Àngel (Merlancha), de la Filada Almogàvers, actors més importants de les festes i amb un currículum fester considerable, ens trobem amb una entrevista que va més enllà d’una sèrie de preguntes, que demostren un entusiasme desbordat per la Festa i són d’eixos festers que han de nàixer. Que ho donen tot, que intenten que estigues a gust al seu costat. Es mullen en totes les preguntes que els fem, i demanen eixa participació activa.

Coneguem-los.

• Pepe, tu tens malnom? I quin n’és l’origen? I Àngel?

Jo soc Quico, entre els festers em nomenen Pepe Quico, encara que soc “Selfo” per part de pare i “Cuadrao” per part de mare.

A Àngel li diuen “Merlancha”, en la seua joventut, va treballar el Turrones El Camello On treballava el seu cosí que li diuen de malnom “Cagarnera” i el mestre de la fàbrica li va dir: “El teu cosí cagarnera, tu com estàs més grosset, Merlancha”.

I fins ara. Per part del seu pare és “Severo”.

• On teniu el vostre negoci gelater?

Jo vinc de tradició de geladors, m’agüelo Quico feia la temporada del gelat en Orà l’any 20, en el negoci d’uns parents. Mon pare Quico, entre l’any 40 i el 55 anava a gelar a jornal.

En el 56 va obrir una geladeria en Olvera i des del 63 estem en Llíria.

Merlancha, ve de tradició Llauradora, la seua família portaven la finca “La Reixa” de Xixona en l’any 1979.

Se’n van anar a Torrevella i es van establir, obrint una “Geladeria Masià” en l’actualitat la porten el seu germà, les seues dones i els fills de tots dos.

• Quin és el vostre currículum fester de les festes d’hivern? En teniu d’estiu?

Àngel: La meua història fester comença el 1980. Primer de Turco en una esquadra de Califes. Després des de 1981 fins a 1991, de cap en els Bandolers, i des del 92 fins a la data d’Almogàver. En agost, vaig eixir de Llaurador.

Diversos any en el Mig Any he eixit de Cavaller del Cid, Llaurador i Marroc.

En una Entrà a Albaida de Contrabandista. Eixe és el meu historial fester. Fins que el cos aguante, si Déu vol. Visca la Festa.

Quico: Vinc de família de tradició festera, m’agüelo Cuadrao era llaurador d’ofici i de festa, aparellava el matxo en tots els productes de la terra i eixia el dia de l’Entrà i ma mare era cantinera.

M’agüelo Quico el Selfo va ser un dels fundadors dels Vermells, en companyia del seu germà Enrique. Jo vaig vorer per primera volta en ma vida les Festes als 12 anys, i em vaig jurar que jo eixiria algun dia.

Vaig eixir des de 17 als 21 anys en els Vermells. I continue vinculat a ells. Isc dos o tres Soparets o Senyal, segons puga.

I soc Almogàver des d’any 80 que es va fundar la Filà, i enguany la Capitania és la cirera que culmina està passió festera que sent.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més us agrada?

Tots, cada volta que s’ha perdut o s’ha deixat de fer un acte, és un motiu de tristesa, els trons per exemple, però i, ja que traure-li punta als que si es fan i gaudir de tots i cada u d’ells, l’Entrà per descomptat, la Retreta.

L’Ofrena és un desfile molt nostre i peculiar, les Ambaixades que fa quaranta-quatre anys que interprete, enguany tinc un altre paper en l’ambaixada, de Capità.

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits!

Gaspatxos, cervesa, de música festera, en tinc un grapat que m’agraden. Vam començar sense timbals, portàvem un redoblant que era un tambor llarg que marcava el ritme. Zoraidamir, Mi Barcelona, El desitjat, Gentileza 72, més davant Apòstol Poeta, totes elles quan les sent em fa sentir que soc un privilegiat de poder viure any darrere any tants moments màgics. Les d’ara també m’agraden les darreres que hem gaudit, ha sigut en Albaida i Campello són concerts a l’aire lliure. El 26 d’octubre tenim idea de fer-ne d’un en LA PLAÇA, “farem el que podrem”.

• Les festes dels Geladors van tindre el seu apogeu entre finals dels 80 i principis dels 90. Quin creieu que va ser la minva de festers i la desaparició de les filades?

Jo crec que el mateix que va encumbrar les Festes al més alt, està acabant en elles, el mateix ofici de gelador, en tots estos anys hi ha hagut una transformació. Les Festes era el més gran que passava en el Poble.

• Ara mateix, en quin estat creieu que estan les Festes dels Geladors? En el mateix lloc que fa vint anys. Es podria fer alguna cosa per recuperar festers geladors?

Això és una cosa que no sabria com, no i hi ha una fórmula magistral com en botiga. Ara, estic segur que la intel·ligència artificial, trobarà la solució

• Però, tenen camí les festes d’hivern, no?

Clar.

Foto Érica Domenech

Què suposen les festes de Moros i Cristians d’hivern per al poble de Xixona?

• Hauràs de preguntar-li al Poble.

• Com us decidiu a ser Capitans de Festes?

No tinc ni idea, ens vam veure en un lomo embotxat en la mà en la Kàbila després de dinar, i una cosa ha dut a l’altra, i nada, fins ací.

• Va ser un encert canviar les festes de febrer a octubre?

Era una jugada arriscada, jo he guanyat en salut i en diners, en acabar les festes en febrer agafaven tots uns refredats de collons, ibuprofens i frenadols a “casco porro” els festers i els mirons.

• No sé, com si ara hi haguera altre tuacte en les festes, no? Ens referim que en el dia de l’Entrà hi ha molt d’ambient.

És l’oratge no el calfes el cap, la Plaça plena les terrasses de gom a gom, “4 gats” com diuen  alguns fan que el poble estiga ple.

• Quin suport es podria tenir amb les filades d’estiu?

De fet, sempre,ens han ajudat, hi ha hagut, empatia, perquè ens agrada el mateix, el canvi de data no ha ajudat, perquè les fàbriques estan a plena producció. Estan en temporada.

El que ens fan falta són festers de quotes completes i que es facen trages nous de les quatre filades. Ja ho sé. És un somni, una utopia.

• Hi ha bona sintonia amb la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià?

Estem a “partir un pinyol” sintonia “al mas alto nivel”.

• Us sentiu recolzats per la gent de Xixona?

Sempre, els que es veuen senten la Festa al màxim.

• Quins actes hi destacaríeu en les festes?

Tots, i no llevaria cap.

• Altre encert, el fet d’ajuntar el Mig Any, no?

En general, sí. Però en essència el poble de Xixona ha perdut un dia de Festa.

• Davant la polèmica de la processó en les festes d’agost? No cregueu que hi ha un poc de paral·lisme amb el canvi de data de febrer a octubre de les vostres festes?

En absolut, el canvi de data obeïa a una qüestió meteorològica.

• Alguna qüestió que vulgueu afegir-hi.

No, has elaborat una fila de preguntes que contemplen totes vores en què es pot mirar la Festa o millor les Festes, perquè n’hi ha tantes com festers i mirons, cadascú té la seua pròpia.

Gràcies per recordar-te de nosaltres

Quico el Cuadrao i Merlancha