“25 anys d’Acords de Festa: converses amb el president d’El Trabajo” Adán Bernabeu:

‘La música és l’ànima de la Festa’

Adán Bernabeu

Converses amb Adán Bernabeu abans del concert més esperat de l’any.

Demà Xixona no dormirà. El Barranc de la Font es convertirà en una plaça de bous musical on milers de cors bategaran al ritme de la nostra banda més estimada. El concert de Festes 2025 promet ser una descàrrega d’emocions i records, perquè celebrarem els 25 anys d’“Acords de Festa”, un treball que ha posat banda sonora a generacions de festers.

En la vigília d’esta nit que ja és llegenda abans de començar, ens asseiem amb Adán Bernabeu, president de l’Agrupació ArtísticoMusical El Trabajo, per parlar de música, festa, reptes i de com una banda pot convertir-se en l’ànima d’un poble.

• Quin és el teu currículum fester?

La meua vinculació amb la festa és semblant a la de molts xixonencs: des de ben jove isc a la festa. Forme part dels Pirates-Marinos i no he canviat mai de filà. Sempre m’ha agradat participar activament en l’organització de les associacions on estic involucrat: muntar toldos, omplir neveres… En resum, qui fa el que pot no està obligat a més, i jo no sé dir que no.

Per la part “oficial” vaig ser assessor musical de la Federació de 2009 a 2014, he segut delegat dels Pirates-Marinos de 2019 a 2024 i actualment forme part de la junta directiva dels Pirates-Marinos com a tresorer.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més t’agrada?

Com a fester, m’agraden tots els actes i gaudisc de cadascun d’ells d’una manera particular. Ara bé, si he d’escollir un, em quede amb l’entrada de bandes. Crec que la serietat de l’acte, les bandes interpretant magistralment els seus pasdobles i el silenci just que es crea abans d’arrancar l’himne… uff, creen un ambient difícil d’igualar.

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits?

• Menjar: El Cherelé, tradicional menjar que cuinen magistralment Peporro i José Daniel.
• Beguda: Segons el moment però vi negre, gin-tònic… i alguna marquesa, jeje.
• Peça festera: Saxum, de Rafael Mullor.
• Fester/a: Més que una persona concreta, destacaria la figura del fester “integral”. Aquell que s’ho pren en serio. Aquell que treballa perquè la festa funcione i te serietat quan toca.. Però si vull fer un record especial per a un fester sublim que recentment ens ha deixat: Pepe “El Campano”. Ha sigut un plaer conéixer-lo i compartir xarrades festeres amb ell.
  
  

• Quines són les principals responsabilitats que assumes com a president de l’Agrupació?

Les responsabilitats són moltes i variades, però principalment la gestió legal i econòmica de l’associació i la coordinació d’assajos i concerts. I si n’he de destacar una responsabilitat concreta diria que l’escola de música. Igual que a la festa, tindre una pedrera amb una formació sòlida és essencial. Actualment, tenim un centenar d’alumnes de totes les edats i especialitats instrumentals. (Atenció!! Mai és tard per apuntar-se 😀).

• Com descriuries la història i l’evolució de l’Agrupació?

La nostra banda té una trajectòria llarga i rica. Els primers indicis es remunten a meitat del segle XIX. Des de llavors hem crescut tant en número de músics com en qualitat musical. També hem passat moments difícils, inclús arribant a desaparèixer. Crec que des dels seus inicis la banda ha evolucionat adaptant-se als temps, però mantenint una essència de germanor i companyerisme.

• Quins són els projectes més destacats que esteu desenvolupant actualment?

La banda és una associació viva i sempre estem en moviment. Musicalment, estem començant a treballar obres amb un nivell de dificultat ja important. Ens agraden els reptes i no ens limitem a fer sempre concerts “fàcils”. Disposem d’una plantilla gran i cada vegada més músics estudien al conservatori, fet que fa pujar encara més el nivell. D’altra banda, destacaria el canvi que està vivint l’escola de música des del curs passat, amb la implantació de noves metodologies d’aprenentatge. Un projecte que pense que és molt important per a Xixona pel que li aporta.

• Com ha influït la música festera en la cultura de Xixona i en la trajectòria de l’Agrupació?

Música festera i Xixona sempre han anat de la mà. La banda “El Trabajo” és un referent d’este gènere a tot el territori. A més, les gravacions que vam fer des dels anys 90 estan pràcticament a totes les cases xixonenques, creant una base “culta” en la població que es nota també a les nostres festes.

• Quines són les teues principals influències musicals a l’hora de compondre?

No crec que tinga una influència fixa; més bé en tinc moltes. Haver estudiat composició m’ha permés obrir l’horitzó a moltes èpoques i nacionalitats. Intente evitar caure en tòpics fàcils i ser fidel al que vull expressar en cada moment. Evidentment, sempre hi ha un punt de partida que genera una idea principal, però no es tracta de copiar-ho, intente ser honest en el que escric.

• Parla’ns de la marxa cristiana “Gran Cavaller” i de la seua inspiració.

La peça va nàixer el dia de Mig Any de 2011. El nostre amic Néstor, Capità cristià 2024 i Fester de l’Any 2023, es casava en pocs mesos i, parlant amb “El Mariner”, vam decidir que regalar-li una marxa cristiana era bona idea. Teníem dos referents clars: L’Ambaixador Cristià i Templaris d’Albaida, marxes molt característiques dels Cavallers del Cid. La marxa es va estrenar al concert de Festes d’Agost de 2011 i, finalment, l’any passat es va poder escoltar als carrers de Xixona el dia de l’Entrada, interpretada per la Unió Musical Xixona. Agraïsc des de ací a Néstor que la triara per a un dia tan especial.

• Quin procés segueixes habitualment per compondre una peça nova?

No hi ha un procés clar —tant de bo!—. El pentagrama en blanc és de vegades, abrumador. Pots passar mesos sense escriure ni una nota i, de sobte, en dues setmanes tindre-ho tot acabat. És cert que sempre intente imaginar l’escenari on s’interpretarà: qui la tocarà, com i quan. També és fonamental tenir clar el seu propòsit: un regal, una commemoració… Generar la idea principal és probablement el més difícil, ja que d’ella dependrà el tema central. Tot i això, moltes vegades aquesta idea acaba convertint-se en un tema secundari i una altra pren el protagonisme. Tota la resta es tracta de treball i treball.

• Quins desafiaments heu afrontat recentment com a agrupació?

Cada actuació que fem representa un desafiament. De fet pense que sense reptes, difícilment es millora. Però si he de destacar un moment recent pense que ha sigut el Certamen d’interpretació de Música Festera que va organitzar la UNDEF el passat mes d’octubre a Altea. Un desafiament que vam superar amb nota, ja que vam guanyar el primer PREMI amb puntuació. Afrontar un Certamen és difícil, ja que l’objectiu és aconseguir la perfecció interpretativa. No cal soles tocar, s’ha de donar el màxim possible, i això requereix molts assajos i la implicació de molta gent. Poques bandes aguanten eixa pressió.

• Com treballeu la incorporació de nous músics i com fomenteu la seua participació?

La incorporació passa per diverses etapes. L’objectiu del procés és que es troben com a casa i es senten part del grup el més prompte possible. En els últims cursos a l’escola, els alumnes són convidats a participar en algunes eixides amb la banda, cosa que els motiva molt. Quan arriben a l’últim any i el seu professor considera que estan “preparats”, se’ls ofereix formar part de la banda i començar a assajar amb el grup. Al final del curs se’ls fa una petita prova d’accés i si la superen passen a ser membres de ple dret.

• Quina importància té per a vosaltres participar en esdeveniments de música festera?

Per a nosaltres rebre trucades d’una gran quantitat de filades i esquadres de tot el nostre territori sempre és un orgull. Sabem que no som una banda fàcil de contractar, som una banda gran i tenim la màxima de que si anem a tocar, anem tots i totes. No ens dividim en grups de 20 o 25 músics com fan altres bandes (un exemple d’açò podrien ser les bandes que habitualment venen a les nostres festes).

Però a més del l’orgull, evidentment, aquestes eixides són molt importants per al funcionament de la banda ja que representen una part dels nostres ingresos. Les despeses d’una banda com la nostra són grans i sense aquestes eixides no es poden desenvolupar projectes o fer front al pagament dels sous dels treballadors, segurs, instrumental, etc…

• Com veus el futur de la música festera i quins reptes afrontarà?

Des del meu punt de vista, i a títol personal, pense que no va per bon camí. No vull extendre’m ja que és tema llarg i no és el millor lloc però pense que el fester amb el pas del temps ha perdut oïda crítica. No parle de reconèixer una peça concreta i dir si està ben interpretada o no, sinó de conèixer i localitzar les estructures pròpies que té la música festera, siga la peça que siga, i entendre com afecta això a una esquadra. No oblidem que la música festera és una música funcional i s’escriu per a desfilar.

Ací a Xixona per exemple pense que l’acte de “l’arrancà” s’ha perdut quasi completament (o no ha arribat a existir mai, ja no ho sé). – Que marque la banda, vinga, ja!, vaaaa aneu avançant!!.. A altres poblacions es tracta d’un ritual on quasi té més importància eixe moment concret que tota la resta de l’entrà.

També he vist casos de voler llevar seccions d’una peça musical perquè “el trio” – el punt més íntim de la peça i que serveix com a moment de pau i reflexió- pega una “baixonà” i això no agrada al fester. El resultat directe és que en els últims anys, les peces que s’escriuen solen ser tot fort, sacrificant qualitat interpretativa per decibels i volum.

Sembla que açò no té res a veure, però si anem esborrant eixes relacions funcionals que tenen música/esquadra, les noves composicions indubtablement sofriran canvis estructurals importants i desprès serà un repte afrontar com desfilem o les bandes que necessitarem per interpretar-les.

Ah! I aquest futur també pense que no sols afecta a la música. Vivim un moment en el que el 90% del que es “crea” per a la festa (trages, carrosses, ballets…) està envoltat d’un epicisme desmesurat. Seré clar: Hi ha més “Juego de Tronos” i “El Señor de los Anillos” que Moros i Cristians.

• Què significa per a tu formar part de l’Agrupació i contribuir a la cultura musical de Xixona?

Uff, ahí em toques la fibra. La música m’ho ha donat pràcticament tot, i la meua banda és qui m’ha regalat la música. Formar part de l’Agrupació ArtísticoMusical “El Trabajo” és, a nivell personal, un honor i una responsabilitat, però sobretot és tindre al costat molts bons amics i companys. Crec que no viuré prou anys per tornar-li tot el que em dona.

Pel que fa la segona part de la pregunta, parlem d’una entitat amb quasi 175 anys d’història que ha sigut sempre un pilar fonamental de la vida cultural i social de Xixona. Contribuir al seu desenvolupament és mantindre viva la eixa passió per la música i és una forma de servei al poble.

• Alguna cosa més que vulgues afegir?

En primer lloc, vull agrair-vos l’oportunitat de fer aquesta entrevista. En segon lloc, donar les gràcies als meus pares per apuntar-me a música i als meus companys de junta directiva per l’esforç —i la paciència d’aguantar-me—, ja que ells són els vertaders responsables de que tot funcione. I finalment reconéixer l’esforç i la dedicació de totes les persones que, al llarg dels anys, han fet possible que l’Agrupació ArtísticoMusical “El Trabajo” siga el que és: una gran família. Sense el compromís de tanta i tanta gent —músics, directors, antigues directives, mares i pares, socis, simpatitzants, corporacions…— res del que fem seria possible.

I… Un auditori?

• Com serà el concert de demà?

Oferirem un concert de festes completíssim, amb un repertori variat i apte per a tots els gustos. Enguany, a més, celebrem el 25é aniversari de la gravació del nostre tercer disc de música festera, Acords de Festa , enregistrat a València l’any 2000. Una part del programa estarà dedicada a obres d’aquell treball, i a més comptarem amb la presència de cinc compositors que vindran personalment a dirigir les seues peces. Una ocasió única i un espectacle que estic segur no deixarà indiferent a ningú.