Entrevista a Lleó Mompó Navarro, percussionista de la Unió Musical Pobla del Duc.

“Xixona sempre m’ha fet sentir com a casa”

Amb una baqueta a la mà i la passió a flor de pell, Lleó Mompó Navarro és molt més que un percussionista: és un artesà del ritme, un ambaixador musical que connecta la música amb l’ànima de la festa. Després d’anys de trajectòria, i de moltes actuacions a Xixona, ens endinsem en una conversa on emergeixen reflexions sobre l’ofici, les emocions i el poder de la música festera. Una entrevista plena de matisos, com una bona percussió: precisa, intensa i impossible d’ignorar.

Xixona té un públic diferent, que sap escoltar i transmetre”

Lleó Montó Navaarro

• Quin és el teu currículum fester?

Bon dia Josep. Com a fester, no puc parlar d’experiència festera atès que no forme part de cap agrupació festera. No conec la festa des de dins.

Sí que puc parlar-te de la meua experiència i visió de la festa des del punt de vista del músic i puc afirmar que el currículum de què parles és llarg. Forme part de la meua banda des de l’any 1989 i he corregut moltes terres i cada poble té la seua idiosincràsia i la seua manera d’entendre la festa. No trobe cap forma objectiva de comparar les diferents visions de la festa dels moros i cristians arreu del territori, però sí una forma subjectiva d’entendre-la. Pot agradar-te més la festa d’un poble que la d’un altre. O preferir un acte a aquell altre. Cada poble és un món, unes persones, unes tradicions i una manera d’entendre allò que es celebra o commemora. Podem trobar moltíssims patrons de festes. I tots ells poden afirmar que són correctes.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més t’agrada?

La resposta a aquesta pregunta, al meu entendre, és molt subjectiva. I, possiblement, un poc polèmica. L’acte que més m’agrada en tots els pobles on participe com a músic és l’entrada de bandes. És aquell acte on la banda mostra la seua carta de presentació al públic, siga fester o no. És com un regal al públic (siga fester o no) i pots trobar-te en pobles on aquest acte ha evolucionat positivament i d’altres on no li donem (músics, festers i públic) la importància que per a mi li pertoca. Potser no siga un acte tan especular com les entrades o tan vistós com una retreta, però eixe acte reflecteix el nivell musical d’eixe poble en qüestió.

En el cas del teu poble, Xixona, i des del meu punt de vista i experiència, eixe aspecte (musical) està ben cuidat. Totes les bandes ens esforcem, el fester s’involucra i coneix molt de repertori (nou i clàssic) i el públic escolta allò que està sonant i també coneix molt de repertori. Segurament, el poble on el públic és més curiós i més «culte» en qüestions de repertori musical (nou i clàssic), siga Xixona. I a més, si eres observador, pots trobar-te amb gent del públic que, si la peça que s’interpreta li agrada, és capaç de baixar des de les Galeries fins l’Ajuntament, passejant per la vorera mentre atén la interpretació que la banda realitza en aquell auditori que els xixonencs anomeneu la Plaça.

Açò que estic contant, és igual de vàlid per a les Festes d’agost com per a les Festes d’hivern o del Geladors, en les quals la meua banda també ha participat moltíssims anys.

La Presentació de bandes sol ser un acte dinàmic i ben organitzat i la Plaça té molt bona sonoritat. D’altra banda, en aquest tipus d’acte pense que la banda és qui ha de triar la peça a interpretar (ací la polèmica) perquè el fester sol triar el que es tocarà a l’entrada, a la retreta…, És l’acte on la banda tria quin regal vol oferir al poble en qüestió.

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits!

De tots és conegut que l’oferta gastronòmica de Xixona és molt variada. Però en festes, des del meu punt de vista no li es para suficient atenció (el moment així ho demana). La paella a la manera de Xixona està bona. Però jo em quede amb el caldo i la seua fasegura. Senta molt bé a la kàbila i combina molt bé amb el cafè licor. Així doncs, per a beure, cafè licor. Tant s’hi val si és a les menjades o si estem a la Plaça. I totes les seues versions són benvingudes.

En quant a la peça festera, el tema es complica. I es complica perquè cada vegada trobem més música escrita per a la festa de moros i cristians i amb nous compositors (més o menys formats). Però com que la música, així ho entenc jo, la majoria de les vegades neix del cor i remou les emocions, a mi això m’ho provoca qualsevol peça del mestre Esteve. Eixa música, a la manera de la Pobla, agita el meu interior. Me’l sacseja. Però he de dir que hi ha una peça què, malgrat no poder interpretar-la, m’encanta. I no és d’Esteve. El pasdoble Tita, del xixonenc Rafael Planelles Torregrosa, m’encanta.

Festers i festeres són molts i serà difícil nomenar algú sense oblidar-me d’altres. Així que no nomenaré ningú. Pensa que la meua banda, al llarg

de la seu història, muntava dues vegades a l’any a fer les festes a Xixona: a les dels Geladors des de l’any 1979 fins a l’any 2014 (amb els Califes en dues etapes i amb els Blaus) i a les d’agost en diverses èpoques ii amb 4 de les 5 filades mores (els músics majors de la meua banda diuen que amb totes però amb els Vermells no ho tinc comprovat) des de finals dels anys

40. I com que la meua trajectòria a Xixona va començar al mes de febrer de l’any 1989, llavors són molts els festers que he conegut i conec al teu poble. No nomenaré ningú.

• Quan vas començar a tocar la percussió i per què et vas decantar per aquest instrument?

El meu primer instrument fou l’oboè. Però a la meua banda faltaven percussionistes i em vaig canviar d’instrument. Si bé vaig entrar a formar part de la meua banda l’any 1989, la percussió la toque des de l’any 1995, aproximadament. Podem afirmar que vaig començar a tocar part dels instruments de la percussió «per joguera».

• Quins records tens dels teus inicis en la Unió Musical Pobla del Duc?

Recorde que vam entrar a la banda 13 nous músics molt jovenets que vam fer molt bona lliga amb les generacions anteriors. Pensa que amb 13 anys podies trobar-te amb companys des de 18 anys fins a 60 anys o més i de tots, si posaves atenció, podies aprendre. Recorde les anècdotes que ens contaven els majors, els seus consells i que tots volíem eixir a tocar la música i perdre de vista el campanar del poble. Volíem vore món.

I recorde també el respecte i l’estima que ens inculcaren els nostres majors al «lletrero» rotulat al parxe del bombo: «Unió Musical de la Pobla del Duc» i aquell sentiment de pertinença que ens van transmetre i que encara hui ensume al meu voltant.

• Quan vas vindre per primera vegada a les festes de Xixona? Què et va semblar aquella experiència?

El primer acte en què vaig participar en les festes de Xixona fou l’entrada del 18 de febrer de 1989, darrer de l’esquadra dels Califes en les festes dels Geladors. Encara que no formàvem part de la plantilla de la banda, els 13 xiquets que t’he nomenat abans integràvem un xicotet grup de percussió que acompanyàvem la interpretació de «Als Berebers», sota les indicacions del sot-director de la banda. Eixa vesprada recorde els ametllers en flor a la Carrasqueta, molta gent a «la Plaça» i fred a la cara i les mans.

Les primeres festes senceres a Xixona foren les de l’any 1990, també a les festes dels Geladors. I aquella experiència fou enriquidora perquè

coneixes unes festes i una organització diferents de les festes del meu poble. A més comences a fer amistat amb joves d’altres bandes i joves de Xixona.

• Què significa per a tu formar part d’aquesta banda i acompanyar la comparsa Marrocs?

Formar part d’aquesta banda és una manera d’entendre la música i adaptar-se a cada època. Un estil ni millor ni pitjor. Diferent. He tocat amb moltes altres bandes, però la meua banda sempre serà la meua banda.

Ja t’he comentat allò de transmetre el sentiment de pertinença a la Pobla i el respecte al «lletrero» del bombo, passant de generació a generació, sempre amb respecte. I això s’aconsegueix tenint una escola de música on, a banda d’ensenyar música, ensenyes valors socials i relacionals entre els seus membres. El benefici i servei social que donen a la societat les escoles de música és innegable i necessari en la societat actual.

Acompanyar als Marrocs significa acompanyar a Xixona. Pensa que la tradició musico-festera de la meua banda al teu poble és molt llarga en el temps i això, vulgues que no, sempre queda. I culpa d’això la tenen, en part, els meus majors, tant músics com festers (recorda el sentiment de pertinença). Toques per als que estaven, per als que estan i per als que vindran. A tots els cantons pots trobar-te a qui saludar i són molt especials eixos moments mentre desfiles.

• Quins han sigut els moments més especials que has viscut com a músic en aquestes festes?

M’agrada molt tocar. Tant a la kàbila com a «la Plaça». Disfrute molt mentre us acompanye plaça avall. Són moments preciosos. Però els moments més especials són eixos en què no estàs treballant, no estàs tocant. Són aquells moments on oblidem que som músic i fester i comencem a tractar-nos, sinó com a amics, com a bones amistats.

Altres moments especials són els comiats després de l’últim acte. Sobretot l’any abans d’una capitania. Són eixos moments on quasi tota la filà envolta a la banda mentre toques el «Ja baixa la marroquia» i agraïxen el bon fer de la banda.

• Ens pots parlar del teu currículum com a músic? Has format part d’altres agrupacions o projectes?

Sols he format part de la banda de la Pobla i a banda de tocar a molts pobles del País Valencià, hem participat en altres regions (Múrcia, Navarra, Catalunya) hem participat en Certàmens de Música Festera i hem baixat un parell de vegades al Palau de la Música de València.

• A banda de músic, també ets fester en algun altre lloc? Com vius la festa des de les dues perspectives?

No soc fester en altre lloc.

• Com valores la importància de la música en la festa? Creus que els músics tenen prou reconeixement?

Un músic veterà de la meua banda comentava que sense música no es pot celebrar res, ni tan sols un soterrar. Amb això pretenia ensenyar-nos que sense la banda de música, les festes no es poden celebrar. Si més no, com les coneguem. I pense que tenia raó. La importància de la música en la festa és vital. És el motor que mou a la gent.

En la majoria de pobles, en termes generals, el músic se sent estimat i tenim eixe reconeixement de qui parles. Encara que en tots els pobles pots trobar-te amb festers, l’actitud dels quals envers el músic no és correcta (ho direm així), la majoria de festers tenen molt de mirament amb la banda i es desviuen i es preocupen pel nostre benestar mentre duren les festes.

Quan parlem de reconeixement entenc que parlem de benestar i bon tracte del poble fester envers el músic. I eixe reconeixement, a Xixona, el veig.

Per exemple, al teu poble, algú va decidir que el local dels músics no era decent i es va decidir fer un esforç per a rehabilitar-lo. Cert és que encara no està acabat, però està millor que estava i millor que en altres poblacions. I entenc que no es quedarà ací i s’acabarà. Un altre exemple. A la teua filà l’any passat es va instal·lar l’aire condicionat i un sistema de ventilació per a eliminar els fums de la cuina. En eixe aspecte, hem guanyat tots. Filà, federació, poble i banda.

Queda clar que sempre sents comentaris i actituds que et fan sentir pitjor que un moble vell (en tots els llocs n’he escoltat) però no pots fer mala sang per una persona; no pot posar al mateix sac a tots els festers.

Altra cosa seria la remuneració que pot rebre la banda. Però eixe és altre tema que, malgrat tindre la meua opinió, no em pertoca parlar a mi i no és el mitjà per parlar-ne.

• Com definiries la relació entre músics i festers en Xixona?

Amb les respostes anteriors ja t’he contestat. La gran majoria de festers de Xixona aprecien al músic. D’això no tinc cap dubte.

• Quina diferència trobes entre tocar en Xixona i en altres festes?

Cada poble té la seua festa. Això és així i, pense, no podem comparar les festes de diferents pobles. Cada lloc té la seua personalitat, la seua idiosincràsia i la seua tradició, com t’he comentat als paràgrafs anteriors. Això sí, personalment opine que, a Xixona, el repertori musical que de fa temps s’escolta és, sota el meu punt de vista, un repertori de caràcter més clàssic que en altres llocs, sense deixar de banda el més modern. Ja t’he comentat que sempre he observat al públic xixonenc i opine que és un públic musicalment educat.

Puc dir que la diferència entre Xixona i altres pobles és que la banda sonora que escoltem és del meu gust. En els altres aspectes, tots els pobles són pràcticament iguals.

• Hi  ha  alguna  marxa o peça musical que associes especialment a Xixona?

Hi ha algunes peces que inevitablement em porten a Xixona.

En primer lloc, el pasdoble A Foyos. Amb eixe pasdoble començava les festes la meua banda quan jo era un xiquet. I eixos records de xiquet sempre són bons.

I no puc oblidar a Esteve. Tocar Carol, l’orgull dels agüelos, Juanjo, Eduardo Borrás i Penya Cadell és sinònim, per moltes coses, de Xixona.

I com t’he dit abans, el pasdoble Tita, del xixonenc Rafael Planelles Torregrosa.

• Creus que la festa ha evolucionat musicalment en els últims anys?

En els desfiles al carrer, la banda sonora fa anys que és molt semblant. Pense que no ha evolucionat massa. Això no és bo ni roín. No m’estendré més ací perquè crec que ja he parlat molt de l’educació musical dels xixonencs.

On sí que ha canviat musicalment Xixona és a les estones abans de muntar als trons, a la kàbila, on cada vegada s’escolta menys música festera i més música moguda (moderna?). Això tampoc és bo ni roín.

• Quins reptes creus que tenen les bandes per a continuar formant part de les festes?

Les bandes necessiten músics. Per tant, necessitem conservar i millorar les nostres escoles de música, entitats molt necessàries en la vertebració cultural i social del territori.

Hi ha altres reptes com la disponibilitat de músics per a les festes. Cada vegada és més complicat deixar per uns dies la feina i la família per a desplaçar-te a tocar a qualsevol poble.

• Si pogueres fer una proposta per millorar la festa de Xixona des del punt de vista musical, quina seria?

Això és complicat en un poble com Xixona. Coneixeu molta música. El hàndicap que hi trobe és que, malgrat que conegueu molta música, en molts actes, les bandes repetim les mateixes obres. Pot ser, els delegats de les filaes haurien de posar-se d’acord en les peces que la seua banda interpretarà en aquest acte o en aquell altre. I no repetir-nos tant. Recorde algun Mig Any en què quatre o cinc bandes van triar la mateixa peça. Això no és elegant.

• Què sents cada vegada que tornes a Xixona per a tocar? Què significa per a tu aquesta festa?

Sent que torne a casa.

Gràcies, Lleó, per compartir la teua experiència i opinió sobre el present i futur de les festes de Xixona.