📰 Entrevista a Quique Montesinos: “Estar al capdavant d’‘El Trabajo’ és una oportunitat per fer grans projectes”

Faltant només quatre dies per al Senyal, la música comença a escalfar motors a Xixona. I no hi ha millor moment per conversar amb Quique Montesinos, director de l’Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo”, que enguany viu un moment dolç després d’haver guanyat el Certamen Nacional de Música Festera de la UNDEF.

Montesinos, amb una trajectòria sòlida i internacional, ens parla del valor dels certàmens, del moment actual de la música festera i de com Xixona ha sabut consolidar un estil propi amb una banda amb caràcter i sensibilitat. La seua passió per la música festera naix de ben menut, gràcies a son pare, i continua viva en cada concert, desfilada i assaig.

Enrique Montesinos Parra, natural d’Ibi (Alacant) i nascut el 1987, és un destacat director d’orquestra i músic multiinstrumentista. La seua trajectòria musical inclou estudis de percussió autodidactes, trompeta al Conservatori de Sant Vicent del Raspeig, una diplomatura en Educació Musical per la Universitat d’Alacant i una llicenciatura en Història i Ciències de la Música per la Universitat de La Rioja. El 2018, va culminar el Grau en Direcció Orquestral al Conservatori Superior de Música de Múrcia, sota la tutela del professor José Miguel Rodilla Tortajada, i va ampliar la seua formació a l'”Ignacy Jan Paderewski Academy of Music” a Poznan, Polònia, amb el professor Warcislaw Kunc.

Al llarg de la seua carrera, Montesinos ha dirigit diverses agrupacions musicals, com la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, l’Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo” de Xixona i l’Ateneu Musical de Cocentaina. També ha estat director titular de bandes com la Societat Musical Lira Orxetana, l’Orquestra de Cambra de Callosa d’en Sarrià, la Unió Musical de Calp i la Societat Musical Lira de Monforte del Cid. Actualment, és el director titular de l’Orquestra i Banda Simfònica de la Societat Musical Primitiva Setabense de Xàtiva i de la Unió Musical de Quart de Poblet.

Recentment, l’Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo” de Xixona, sota la direcció de Montesinos, va aconseguir el primer premi en el II Certamen Nacional d’Interpretació de Música Festera per a Moros i Cristians organitzat per la UNDEF, celebrat a Altea. La seua interpretació de la marxa mora “Alminar” de Ferran Campos, obra obligada del certamen, i de la marxa cristiana “Saxum” de Rafael Mullor, els va valer aquest reconeixement.

“Estar de director de la Banda de Xixona és tindre l’oportunitat de poder fer grans projectes.”

Quique Montesinos

• Quin és el teu currículum fester?

Des que tenia dos mesos isc a festes. Els meus pares em van inculcar la cultura del la festa de Moros i Cristians. Primerament vaig eixir a la Comparsa Chumberos i, més tard, als Mudéjares, que va ser creada al 1991. Des d’ aleshores, a excepció dels anys de pandèmia, hi he estat present sempre.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més t’agrada?

Podria dir, millor dit, el moment: quan està tot a punt de començar. Les hores abans del pregó de festes (dijous a la nit de la segona setmana de setembre).

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits!

Possiblement guanye algun detractor després d’ aquesta resposta: de beduda, vi tint amb casera i gels. Menjar: els esmorzars. Peça festera favorita: no sabria contestar. Tot el que siga de principis i meitat de segle XX, Esteve, Blanquer…

• Com va ser el teu primer contacte amb l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona i quina va ser la teua primera impressió sobre la banda?

Era xicotet quan mon pare va aparèixer per casa amb el CD “Xixona per la festa”. Des d’eixe moment sentíem música junts i sempre quedàvem impressionats amb les interpretacions que feieu allà on anaveu.

• Només arribar, vau aconseguir guanyar el Certamen de Música Festera de la UNDEF. Què va significar aquest triomf per a tu i per a la banda?

Per a una banda guanyar un certamen és sempre sinònim imborrable d’ alegria, sobretot per q la juventut. A la fi són sempre projectes on la banda millora. El resultat moltes vegades no sempre és l’esperat. Per a mi va ser molt emotiu i compartir-lo amb Xixona i la seua banda va ser molt especial.

•  Quina importància creus que tenen els certàmens en la consolidació i evolució d’una banda de música?

Sempre que hi haja una resposta global és un moment d’adquisició d’objectius i de buscar una mateixa idea que servisca per muntar el nivell tècnic. Són dates que marquen la història d’una banda. Pense que de volta en quan s’ha de posar a provar al músic en competició.

• La música festera és un gènere molt especial i amb una gran tradició en el territori valencià. Com valores la seua evolució i quin paper creus que juguen les bandes en la seua difusió i innovació?

Considere que la música festera ha passat per moltes etapes. Prolifera al servei de la societat i en allò referent a la necessitat del fester. Hem tingut varies èpoques daurades. Tal vegada ara no estem en un moment de molta creació, tal i com es pot comparar com en les anteriors dècades. Potser estem en un moment de transició cap a una nova tendència. El temps ho dirà.

• Penses que el poble de Xixona té una bona educació musical festera?

La tasca que s’ha fet durant molts anys tan externa (directors) com interna (músics de la banda) per tal d’obtindre una identitat pròpia i uns ideals que perduren des de 1980 fins al dia de hui fa que el gust per tocar, sentir i interessar-se per la millor música festera existent estiga repercutit als concerts de banda i desfilades de festes optant per repertoris de qualitat i d’autors de renom, observant-se una notòria inversió en música.

• A més de “El Trabajo” de Xixona, dirigeixes altres bandes. Com compagines la teua feina entre diverses agrupacions i quines diferències trobes entre elles?

Per sort, sempre he tingut la possibilitat de dur dos, tres i fins a quatre agrupacions alhora. Cada banda té la seua història, el seu estil i la seua forma de treballar de manera històrica. Cada banda és un món i cada concert i assaig estan entregats moltes vegades a la fortuna. Eixa és la “màgia” de l’art. Pots premeditar un treball però sempre existeixen factors humans que fan que la sonoritat varie o que els criteris musicals estiguen tan arrelats que fan que un tipus de banda sona d’una manera en concret. Dirigint la Primitiva de Xàtiva, per exemple si comparen un pasdoble, els temps solen ser més contundents amb molta sonoritat “pesante” de baixos respecte a Xixona, on per exemple un pasdoble sona senyorial i més marcat.

• Parlem de la teua biografia festera. Quan vas descobrir la teua passió per la música festera i quins han sigut els moments més destacats de la teua trajectòria en aquest àmbit?

Abril de l’any 1991, primera imatge mental que recorde anant a l’hospital d’Alcoi a veure nàixer el meu germà sonant al cotxe el ja baixen 10 amb l’obra “Tarde de abril”. Des d’aquell moment em vaig endinsar de ple en el món de la música festera. Tinc quasi tota la col·lecció de CDs i vinils editats. Mon pare, en ser president de la Comissió de festes i tindre amics dins de la festa, em duia cada setmana dos o tres CD que per a mi eren font d’alegria i curiositat.

• Has tingut l’oportunitat de treballar amb diferents compositors de música festera? Quina importància li dones a la relació entre directors i compositors per a fer evolucionar aquest gènere?

Crec que tindre l’ opinió del creador quan estàs muntant una obra és un factor molt important per a treballar-la ja que el punt de vista del compositor, pare l’obra és el més pur. Joan Garcia Iborra i José Rafael Pascual Vilaplana van poder tindre el plaer de contar en vida amb la figura de don Amando Blanquer Ponsoda mentres gravaben música amb la seua presència. Això és tot un privilegi.

• Quins projectes de futur tens amb “El Trabajo” de Xixona? Teniu previst participar en nous certàmens o enregistrar algun treball discogràfic?

Estar de director de la Banda de Xixona és tindre l’oportunitat de poder fer grans projectes. Com bé se sap, a Xixona sempre hi ha hagut tradició d’enregistrar la nostra música per fer-la perdurar. Tant gravar com competir són dues formes de fer muntar el nivell de la banda i tractar de trobar fins on poder arribar. Ambdues opcions es podrien fer.

• Creus que la música festera està vivint un bon moment en l’actualitat o necessita un impuls per a arribar a més públic?

Aquesta pregunta és molt complexa. Tal vegada, la música festera es troba en un moment de gran difusió, gràcies a les xarxes socials. No obstant això, trobe a faltar recórrerals clàssics tan importants que tenim al nostre patrimoni musical.

• En quins aspectes creus que es pot innovar dins de la música festera sense perdre la seua essència tradicional?

Sempre i quan s’ aporten noves idees adaptades al món en que vivim i que tinguen cert sentit podria ser una forma d’ innovar. Crec que ara mateix la música festera es troba “estancada”.

• Has dirigit bandes en altres llocs fora del territori valencià? Si és així, quines diferències has notat en la manera d’interpretar la música festera?

Sobretot en la forma d’articular i en els temps. Costa molt “moldejar” i trobar l’ estil que tenim ací, a les nostres comarques, on pense que és la forma idònia de fer la música festera.

• Com valores el paper de les escoles de música en la formació de nous intèrprets i en la continuïtat de la música festera?

Pense que ha de ser un element més dins del projecte, ja que gran part del fet interpretatiu al llarg de la vida d’un músic de banda de la nostra zona tindrà una gran activitat tocant obres d’ aquest estil. És fonamental que s’estimule des del principi de l’ensenyament.

• Quin és el repte més gran que has afrontat com a director en una banda de música festera?

Depén del moment. Potser l’estrena d’ obres en concursos de composició. La interpretació és un element fonamental que pot ser siga decisiu en la desició d’un jurat.

• Quin consell donaries als joves directors i músics que volen especialitzar-se en la música festera?

Sobretot que, des de la meua humil opinió, tinguen molt clar l’estil interpretatiu i que tracten de traure-li partit al caracter, expressivitat i sutilesa percusiva.

Finalment, Quique, com serà el concert de festes del 15 d’agost?

Un concert més que especial, obrint la festa a un nivell musical molt pur. Enguany contarem amb la sort de tindre a molts dels compositors dirigint les seues obres. A més a més, tindrem una sorpresa. Un repertori que commemora el 25 aniversari del CD “Acords de festa”, interpretant moltes de les seues obres.
Sens dubte, una cita obligatòria a qui siga amant de la festa i d’ aquest estil musical.

Gràcies, Quique, per compartir amb nosaltres la teua experiència i la teua visió sobre la música festera!