Hi ha persones que són un compendi de la història viva del seu poble, testimonis actius del pas del temps, de la transformació de la festa i de la societat. Josep Mateo, conegut com a “Josep de Sílim”, és una d’aquestes figures. Amb una trajectòria professional diversa, ha estat periodista, secretari d’alcaldia, músic, fester, i escriptor, un cronista de Xixona que sap contar les històries amb una mirada costumista i una literatura que convida a la reflexió.
Guardonat amb la Medalla d’Or de la ciutat en 2022, banderer de festes el 1990 amb el primer boato integral de la història dels Moros i Cristians de Xixona, i autor de llibres imprescindibles com La Festa des de dins. La Filà Marrocs de Xixona i Xixona Íntima, Josep Mateo ha deixat una empremta inesborrable en la vida cultural i festera del poble. Però, què pensa ell sobre la festa hui en dia? Falta filosofia en la festa? Quin missatge té per a les noves generacions?
Posem-nos còmodes i deixem que ens responga ell mateix.
L’ENTREVISTA
- La festa de Moros i Cristians ha evolucionat molt amb els anys. Com la definiries en l’actualitat?
Dinàmica, contradictòria, sorprenent íntima.
- Vas ser banderer en 1990 amb el primer boato integral de la història de les festes. Com va sorgir aquella idea i com la recordes ara?
La culpa intel·lectual la va tenir el ventilador tropical del Bar Hermano on vaig espatllar la bandera de la filada que sempre duia al muscle. Em van dir els majors, ara per això, tu seràs el banderer i tot seguit em vaig recordar del poeta telegrafista de l’Aduaneta, Antonio Coloma.
Fou un fet inexplicable que em va fer voler més als aguelos, ja que era el primer any que eixia de Marroc des de l’època dels Verds. Que tindria uns 44 anys?
El boato integral va ser que Lluís Garrigós el capità no va voler eixir d’amunt d’un burret que vaig proposar jo, i d’ací el fet d’anar a peu. Tota la desfila anava jo plorant. I en un vestit vam tenir pels tres dies anant canviant i combinant les peces.
- Se sol dir que la festa és passió, tradició i germanor, però també té un vessant reflexiu. Creus que falta més filosofia en la festa?
Tot el que no s’escriu, es grava o es filma, es perd. No queda. Mira els contes de Vicent Tereseta que vivia en una cova, perduts per sempre.
- Xixona Íntima i La Festa des de dins són dos llibres imprescindibles per entendre la Xixona festera. Què et va motivar a escriure’ls i quin creus que és el seu llegat?
Xixona íntima són les entranyes del meu cor i la festa des de dins, el seu profeta
- Son pare tenia la barberia Los Dos Amigos al carrer El Vall. Què recordes d’aquella època i quin paper jugaven les barberies en la vida social del poble?
La Barberia Los dos amigos fou el meu jardí de la infància que diríeu ara. La meua Casbha vital. Fou la lluminosa Casa del Poble de la postguerra.
- Has treballat en moltes professions diferents: periodista, secretari d’alcaldia, treballador d’aparcament… Quina d’aquestes et va marcar més i per què?
Perdona, però a més de viure dos anys a la sorra de la Malva-rosa, vaig capitost del torn de nit del millor aparcament de cotxes on vaig dormir amb un cadàver.
- Has sigut músic de l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo”. Quin instrument tocaves i què et va aportar la música?
Soc músic del Trabajo des dels 6 anys que vaig tocar les carabasses a Saix. Després vaig ser el millor fiscorn segon gràcies a món tió Gastón i a don Vicente. La música em va fer voler la vida.
- Com definiries el fester actual i en què creus que ha canviat respecte a dècades anteriors?
El fester actual està fent-se massa dotor.
- Si haguesses de triar un moment màgic de les festes, quin seria?
Les festes són una obra de teatre que dura tres dies. La màgia està en el primer dia que eixes de casa per no tornar més.
- Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera de Xixona que admires.
Sopa de Timó.
Lievre a la Royal
Llagosta amb salsa tàrtara
Corder amb samfaina
Ànec a la taronja
Vi de Gewurztraminer, Château Margaux, de la Confitera, Fondillol i Lagavulin… Una vegada a l’any clar.
Aljaferia (V.Pla), El tió Preciós / Eliseo Mateo Villena).
- El teu nom a Facebook és “Josep de Sílim”. Quin és l’origen d’aquest malnom i què significa per a tu?
El meu besavi tenia un molí d’aigua que feia el núm. 9 des del Pantà de Tibi, prop de Sílim. Era Alfarrasador i Prohom. D’ací el meu homenatge.
- Creus que la festa està perdent part del seu esperit originari o que està en constant evolució?
Abans no hi havia moltes diverticions. Ara m’agradaria que es contaren més acudits.
- En les teues cròniques i articles sempre hi ha un punt de nostàlgia, però també d’esperança. Quin missatge donaries a la joventut festera de Xixona?
A la joventut li diria que no faça cas de cap de missatge.
- La festa de Xixona té personalitat pròpia, però, què creus que la fa única respecte a altres festes de Moros i Cristians?
A festa de Xixona la fa única algunes singularitats no amargues.
- Quin és el repte més gran que té la festa per al futur?
El repte per al futur és que estem tots ocupats, i tinguem habitatge i salut ben atesa.
- Com definiries Josep Mateo com a fester i com a persona?
Un no res ple de desitjos.
- Si haguesses de descriure Xixona en tres paraules, quines serien?
Faena, faena i faena.
- Per acabar, si haguérem d’escriure una última crònica sobre la teua trajectòria en la festa i en la vida, quin títol li posaríem?
Josep Mateo, el fester que va voler ser.
Josep Mateo no és només un testimoni de la història de Xixona, sinó també un dels seus narradors més apassionats. Amb cada article, llibre i conversa, ha deixat constància de la importància de la festa, de la memòria col·lectiva i de l’esperit d’un poble que viu intensament cada moment.
Ell mateix ens ha donat una última lliçó: la festa no és només música, desfilades i pólvora, sinó també reflexió, arrels i, sobretot, persones. I mentre hi haja festers amb la seua mirada lúcida i el seu amor per la tradició, Xixona continuarà sent un lloc on la festa no només es viu, sinó que es comprén i s’estima. Perquè, com bé podria dir Josep en una de les seues cròniques, “la festa no és solament allò que celebrem, sinó com ho recordem i com ho compartim”.
More Stories
“Marcos Ros: retrat d’un fester autèntic”
Entrevista a Jaume López, “l’Espinac”, fester de la Filà La Canyeta.
Entrevista a Marc Alemany i Martínez, músic de la Banda de Busot