“Marcos Ros: retrat d’un fester autèntic”

Hi ha festers que deixen empremta, no només per la seua participació en els actes, sinó per la seua manera d’entendre i viure la festa. Marcos Ros Garrigós és un d’aquells Marrocs de tota la vida que ha fet de la seua filà una casa, una família, un sentiment. Tot i que mai ha estat Capità —qui sap per quin motiu—, la seua implicació en la festa ha estat indiscutible. Ha sigut Fester de l’Any, un reconeixement que evidencia el seu amor per la festa, i ha ocupat durant anys càrrecs de responsabilitat dins la directiva dels Marrocs, gestionant, entre altres coses, la loteria.

Però si una cosa el caracteritza, a banda del seu caràcter peculiar i genuí, és la seua passió per la fotografia. Amb la càmera a la mà, ha sabut captar l’essència dels Moros i Cristians de Xixona com pocs, guanyant nombrosos premis al concurs de fotografia festera. Què el motiva a seguir immortalitzant la festa? I, després de tants anys d’experiències, què li queda per viure?

Ara és moment d’escoltar-lo.

“La Festa és comunicació, amb gent que estimes, però amb qui socialment no coincideixes massa, i la Festa remou aquests contactes d’on surten veritables amistats amb amics que són els que perduren.” — Marcos Ros Garrigós

• Marcos, si haguérem de definir-te en una paraula dins la festa, quina seria i per què?

Entrega i Sensatesa. La primera és per caràcter, “quan vaig, vaig” a per totes.

La segona és perquè aplicar el Sentit Comú és molt important per avaluar i discernir decisions festeres.

• Has après molt dels veterans dels Marrocs. Quin consell o anècdota guardes amb especial estima?

Als quinze anys, quan vaig sortir per primera vegada, el primer que ens va rebre amb la Filà va ser el Tio Preciós, que de seguida, en els primers soparets, ens va portar a la seva “Masmorra”, on vàrem gaudir de l’espectacle fester portat al màxim: Companyia, Menjar, Beguda i Lliçons.

Des de llavors, la meva Festa sempre ha estat unida als “agüelos“; amb ells he gaudit de l’esperit fester “mamat” des de sempre i he après tot el que fa falta per ser un bon fester.

L’anomenada “Masmorra” pot ser un dels records més emblemàtics que tinc.

• Mai has sigut Capità. Ha sigut una decisió personal o simplement no ha arribat el moment?

Efectivament, mai he estat Capità de Festes, però sí tres vegades Capità de Filà entre capitanies, que és una manera de gaudir d’aquesta situació de “mando” sense massa responsabilitats.

En algun moment, diguem-ne les últimes dècades, hi ha hagut possibilitats i pretensions de ser-ho, però crec sincerament que m’he fet enrere en veure que empatitzar amb la Filà no és gens fàcil, i aquests intents poden generar altres problemàtiques sociofesteres no desitjades.

 I l’altre motiu és que trobar “la parella” també és difícil per sintonitzar. Encara que si tingués molts diners, la Capitania familiar amb dona, fills i nets, no et dic que podria ser un somni bonic.

• Has estat molt implicat en la filà. Com valores aquests anys dins la directiva i l’organització de la loteria?

Efectivament, com m’he definit, la implicació i l’entrega sempre han estat en la meva manera de veure la Festa i això m’ha portat a participar i col·laborar amb la Filà en diverses Juntes.

Dir i fer és el correcte. En la Festa hi ha molt de “hauríem…, s’ha de fer…”, però no mous un dit per fer res i et quedes en la rereguarda d’opinar i criticar.

 La Loteria va ser una “anècdota” que va durar 40 anys. Ho tenia molt controlat i jo, que sóc venedor, feia que la cosa funcionés. Però últimament vaig començar a veure una manca de col·laboració , sobretot dels joves que passaven, i vaig decidir deixar-ho.

• Què t’han ensenyat els veterans de la festa que continues aplicant hui en dia?

Sobretot l’estima per la Filà com a segona casa, la segona família, la part de la vida que, si no la tens, et faltaria alguna cosa per ser feliç.

Tenir clar que la festa és Comunicació, amb gent que estimes, però amb qui socialment no coincideixes massa, i la Festa remou aquests contactes d’on surten veritables amistats amb amics que són els que perduren.

• Vas ser nomenat Fester de l’Any. Com ho vas viure? T’ho esperaves?

Emocionant al màxim, no m’ho esperava, i per tant la sorpresa va ser majúscula.

Tant, que amb el xerrador que soc no em sortien les paraules. Crec que és un reconeixement molt valorat, i més si realment ets Fester de tota la vida.

• La fotografia festera és una de les teues passions. Què et va portar a començar a retratar la festa?

Ja sabeu que la meva afició ve des de ben jove.

Tant, que he tingut el plaer que la genètica portés el meu fill, Marcos, un gran fester, a seguir amb aquest hobby que es va convertir en estudi i professionalitat.

Henri Cartier-Bresson, un grandíssim fotògraf de mitjans del segle XX, deia: “Solo tienes que vivir y la vida te dará fotografías“.

 Doncs això he fet: viure i retratar tot allò que em donava més vida per poder immortalitzar imatges.

 L’any 81, jo tenia 29 anys, vaig guanyar el primer premi del Concurs de Fotografia Festera amb una foto del Carreró de l’Ermita en una Diana on vaig captar tots els veterans Marrocs.

Aquesta foto encara està a la Kabila ben exposada, de la qual estic molt orgullós.

 La Festa és un riu de possibilitats per captar instants únics.

La distensió dels protagonistes fa que puguis gaudir d’espectaculars moments. Una foto que il·lustra el que dic és la que adjunto a l’entrevista del Premi del Concurs de l’any 2019.

Ara, quasi arribant a la meta, estic organitzant aquesta tasca de tenir un històric fotogràfic de la Festa i cada any em guionitze reportatges d’un parell d’actes emblemàtics. L’any passat vaig fer els Nanos i la Dansa, i l’anterior la Banyà i el desfile dels Xiquets de la Nit del Soparet. L’Entrada ja la faig tots els anys al partidor, però només als Cristians, clar, perquè després ja em toca.

Aquest any toca els Trons i Les Ambaixades. Com es veu, una vida entregada a aquest hobby que és un art.

• Quin és el moment més especial que has captat amb la teua càmera?

És difícil decidir un moment perquè la Festa dona per a molts, però el premi del 2019 em va omplir.

• Què creus que té la festa de Xixona que la fa única?

Doncs que és la Nostra, la que hem mamat tota la vida i és insubstituïble. No podria definir la peculiaritat, però crec que la manera de gaudir la Festa és la que ens diferencia. En ser “normals” en aquesta acció, ho fem de la manera que ho fem perquè és el nostre caràcter, la nostra idiosincràsia que fa que siguem diferents. De fet, només cal anar a altres pobles i comprovar el que dic.

• Com ha canviat la festa des que vas començar fins ara? Hi ha alguna cosa que trobes a faltar?

Sempre he manifestat que la diferència que trobe és que la idea de Família Festera com a màxim objectiu s’ha perdut força. La percepció que jo, personalment, tinc és que les noves generacions de festers, sobretot a la meva Filà, tenen més el concepte de festa com a tal i no com a Festa principal.

Pot ser que abans hi hagués menys oferta d’oci i la Festa prioritzés la necessitat que ens tenia.

• Si pogueres canviar alguna cosa de la festa, què seria?

Poca cosa per la Festa tan genuïna que tenim.

Per dir alguna cosa, a l’Entrada, per anar més ràpid, crec que alguns caps d’esquadra haurien de ser menys llargs i més operatius pel bé de l’esquadra, sobretot en els Moros. Redissenyaria una nova estructura del “Moro Traïdor” per millorar-lo. Quant als Trossos, que manquen d’assistència, crec que, per l’especificitat de l’acte, no queda malament, més soroll crec que no fa més Festa de Trons.

• Quin és l’acte al qual no pots faltar mai i per què?

Indubtablement, l’Entrada. L’emoció d’aquest acte és indescriptible. Arribar a l’Ajuntament i veure tota la Plaça per a tu és una sensació que sembla que viuràs un orgasme de llarga durada. La Música, la gent, l’esquadra, el puro, els aplaudiments, que són el pagament de la satisfacció, tot dins d’una atmosfera inenarrable. Com et dic, l’Entrada.

• Una beguda que represente per a tu l’essència de la festa?

Per a mi seria “la lletuga”, com a beguda que ve de gust per les circumstàncies climatològiques, però no podem negar que, encara que pot semblar poc original la resposta, la “cervesa” és la reina en quantitat, no?

• Una peça festera que et pose la pell de gallina cada vegada que sona.

Encara que no és massa desfiladora, Laura, de Ramon García i Soler.

• Un fester que admires i per què.

Per història, per contacte directe, del qual estic orgullós d’haver tingut, per la figura patriarcal que ha representat, “El tio Preciós”, sens dubte.

Marcos Ros. Marroc des de 1965

---

A través d’aquesta entrevista, descobrirem un fester autèntic, apassionat i ple d’històries per contar. Sens dubte, una conversa que ens farà valorar encara més la màgia dels Moros i Cristians de Xixona.