Entrevista a Marc Alemany i Martínez, músic de la Banda de Busot

Marc Alemany i Martínez és una figura coneguda en l’àmbit musical fester. Amb una trajectòria consolidada dins de la Banda de Busot, el seu compromís amb la música i les festes de Xixona el converteixen en una veu autoritzada per parlar de la relació entre músics i festers. La seua vinculació amb la filà dels Llauraors i la seua opinió sobre aspectes “polèmics”, com l’acte dels Trons, fan que aquesta siga una conversa necessària per entendre millor la situació musical i festera de la localitat.

Veig un poble i unes festes en particular que valoren molt la música. La cultura musical del poble és inqüestionable. Soles cal fixar-se en les diferents agrupacions d’àmbit musical que té Xixona. No és molt comú per a un poble d’aquest grandària.

1. Marc, com va ser el teu primer contacte amb la música?

L’actual banda de Busot es va crear en gener de 1989, quan jo tenia soles quatre anys. Mon pare va estar molt lligat a la fundació de la banda i el meu germà va ser un dels músics fundadors. Així que vaig viure aquell procés de molt a prop i desitjant arribar a l’edat mínima per a que m’apuntaren a solfa.

2. Què et va portar a formar part de la Banda de Busot?

Aquells anys, a Busot, que seguires una formació musical anava lligat, quasi de forma natural, a formar part de la banda. L’ambient que envoltava a la banda, així com el grup humà que es va formar eren, i continuen sent, excepcionals.

3. Quin ha sigut el teu recorregut musical fins ara?

La meua trajectòria musical no s’ha mogut mai de l’àmbit amateur. Vaig començar amb el clarinet, en l’escola de música de la Unió Musical de Busot, al voltant dels nou anys i vaig entrar a formar part de la banda l’any 1996. I ací he continuat fins a hui.

4. Quines han sigut les experiències més significatives en la teua carrera?

29 anys de músic en actiu donen per a moltes experiències. He pogut tocar amb un bon grapat de bandes, tant en concerts com en festes de desenes de pobles; he conegut molt bona gent i he fet amics que queden per a tota la vida.

Per destacar alguna experiència, va ser molt gratificant per a mi tindre el plaer d’interpretar el Concert per a clarinet i banda d’Óscar Navarro, amb els meus companys de la UMB, a les Coves del Canelobre. Però si haguera de destacar algun moment únic i especial, va ser compartir escenari, com a músics, per primera volta amb el meu fill en desembre de 2023 (els músics que sou pares de músics entendreu perfectament què se sent).

5. Tens una relació especial amb Xixona i amb la filà dels Llauraors. Com es va forjar aquest vincle?

Les festes de Xixona són de les primeres eixides amb la banda que recorde. Era a finals dels anys 90 i tocàvem amb els Cavallers del Cid. Com a xiquet, per a mi tot allò era una gran novetat: un ampli repertori de música festera que anava descobrint, compartir espai al local dels músics, les anades i tornades amb autobús al barri per anar a la kàbila, el gran ambient fester que es respirava… Al cap de pocs anys, la banda va deixar d’anar i vaig passar algunes festes tocant amb la banda de la Torre, amb els Vermells. Va ser també una gran experiència en la que vam fer molt bons amics.

Això va ser fins que poc abans del mig any de 2006 ens reunírem, Albert el trombó i jo mateix (com a integrants de la directiva de la banda), a la gelateria de Busot, amb tres representants dels Llauraors: Litri, Alexis i Benjamín. La Unió Musical de Busot tornaria a participar en les festes de Xixona. Probablement, quan un grup no és excessivament gran, els vincles que es generen són més forts. I això ens vam trobar als Llauraors: un conjunt agermanat (citant el seu himne).

Personalment, el vincle encara va anar a més i actualment tinc allí a la meua dona i a dos fills Llauraors, a més de part de la meua família xixonenca. Això i 13 anys vivint al vostre poble fan que la meua relació amb Xixona i la filà dels Llauraors siga realment especial, com dius.

Tampoc voldria deixa de costat la participació, durant uns quants anys en les festes dels gelaters, on també vam trobar eixe ambient excepcional, compartint kàbila entre diverses bandes.

6. Creus que la participació de la Banda de Busot en les festes de Xixona és fonamental per al bon funcionament dels actes musicals?

No sé si la participació de la UMB és fonamental (probablement tots som prescindibles), però pense que unes festes fan bé de donar continuïtat a les bandes amb què compten. Que el músic conega bé les festes, els diferents actes, la gent… Tot això afavoreix el bon funcionament dels actes musicals.

D’altra banda, soles amb eixa continuïtat es pot forjar una gran relació entre músic i fester, que sempre va en benefici del desenvolupament de la festa.

7. Parlem del Local dels Músics. Quina és la situació actual? Quines millores consideres imprescindibles?

No soc jo la persona més adequada per a opinar sobre la situació actual del local dels músics. Pel que he comentat abans, no he fet ús d’aquest espai des de fa més de 15 anys. Però sí que vull aprofitar per felicitar a qui corresponga per haver anat en la direcció de millorar les condicions dels músics. Per la part que em toca, com a músic, això sempre és d’agrair.

8. Sovint es parla del binomi músic-fester. Com valores aquesta relació? Creus que està ben equilibrada?

El que puc dir, per la meua experiència, és que habitualment he tingut la sort de trobar una molt bona relació entre músics i festers. No entenc la festa de cap altra forma.

Sí que caldria puntualitzar que probablement es tracta d’una relació que no es veu igual des del punt de vista del fester que des del punt de vista del músic. Per una qüestió molt senzilla: la proporció de músics que també són festers és molt major que la proporció de festers que també són músics. En el meu cas, per exemple, jo visc aquesta relació des dels dos punts de vista: com a fester, a Busot; i com a músic, a molts altres llocs. És una situació que ens facilita més el poder posar-nos en el lloc de l’altre.

Centrant-nos en Xixona, la relació entre músics i festers m’ha paregut sempre excepcional (i he participat en actes amb pràcticament totes les Filaes). Possiblement també ajude, en la línia del que comentava adés, que bona part dels festers xixonencs, o bé són músics o familiars o amics propers de músics. Això sempre es nota.

9. Has fet alguns comentaris en el teu mur de Facebook sobre l’acte dels Trons. Quina és la teua opinió al respecte?

Començaré dient que no hauria publicat mai un escrit com aquell si no fora per la relació tan especial que tinc amb Xixona i les seues festes. En un altre lloc, probablement hauria deixat d’anar a festes i punt. Més que una crítica, es tractava de compartir un malestar que creia que podia ser raonable. Volia explicar, davant familiars i amics, els motius que em portaven a deixar de participar en les festes de Xixona.

Com a explicació addicional, voldria aclarir que jo també veig els actes d’arcabusseria com a una part fonamental per a les festes de Moros i Cristians dels nostres pobles.

Dit això, i entrant ja en el que em preguntes, des del meu punt de vista, veig inacceptable que aquests actes es duguen a terme amb la participació de les bandes de música de la forma que es fa a Xixona. Intentaré raonar per què ho veig així:

Des del punt de vista sanitari: se sotmet a persones sense pràcticament protecció a uns nivells de soroll que arriben a posar en risc la seua salut. L’exposició a nivells de soroll entre 90 i 100 dB poden causar danys en l’audició en menys d’una hora. Els actes d’arcabusseria ens exposen a uns nivells al voltant de 110 dB. Això es pot solventar amb una bona protecció. El problema és que eixa protecció de l’oïda impediria al músic fer música.

Des del punt de vista de l’absurditat: no podem gaudir de diferents estímuls que ens arriben pel mateix sentit. Per exemple: no podem gaudir d’un espectacle de llums i de la lectura, al mateix temps. Tampoc podem gaudir de l’espectacle dels trons i de la música al mateix temps. Vore’ns a nosaltres mateixa tocant (i patint) per a gent que pràcticament no ens pot sentir (perquè va amb proteccions) em sembla molt absurd.

Des del punt de vista de l’acte dels Trons: pense que tracteu d’unificar dos actes en u, i els dos es veuen perjudicats. Penseu com d’espectacular pot ser vore la Plaça plena de tiradors, uns avançant i altres retrocedint cap al castell; podria ser un espectacle digne de vore (amb la protecció adequada, evidentment). ¿No creieu que podríeu comptar amb més tiradors si els festers no tingueren la necessitat de triar entre disparar o estar de festa? Respecte a l’acte festiu acompanyat per les bandes, qui no preferiria gaudir-lo sense necessitat de portar tapons a les orelles?

Tot això sense entrar en l’efecte que té l’ambient carregat de pólvora sobre els propis instruments.

Òbviament, són les vostres festes i sou vosaltres els que heu de decidir com voleu fer-les, incloent l’acte dels trons. A la resta, simplement ens queda la decisió de participar o no, també lliurement.

Siga com siga, Xixona ha passat a ser una de les poques localitats que encara fan coincidir bandes i trons en un mateix acte. Com a mínim, seria per a reflexionar-ho. Sou una festa que no té por al canvi, que busca millorar constantment i ho demostra. Per això, estic convençut que en un moment o altre, avançareu.

10. Si haguera d’haver un canvi en aquest acte, quina solució proposaries per a millorar-lo?

Veient com ho han replantejat altres festes, n’hi ha diverses possibilitats. Això sí, totes van en la línia de separar eixos dos actes: els trons per una banda i la desfilada informal per una altra. Es tracta de buscar un equilibri i, si és possible, que els dos actes acaben beneficiats. En els casos en què no ha desaparegut la part “informal” de l’acte, bàsicament s’ha organitzat en un espai diferent o en un moment diferent.

Exemple de la primera opció van ser les festes de Mutxamel fa alguns anys (actualment ha desaparegut la desfilada informal): els trons anaven per la Rambla; i les bandes participaven en l’acte informal per alguns carrers del voltant. El problema d’això és que molts festers (especialment els més joves, que podrien iniciar-se en els trons) han de triar entre disparar o anar de festa amb les bandes. I si es contraposen les dues opcions, podem imaginar-nos quina guanya.

L’altra opció és fer els dos actes en moments diferents (l’un darrere de l’altre). Així ho fem en Busot i pense que és molt bona solució. En Xixona, feu unes dues hores i mitja d’eixe acte. Podeu concentrar la part d’arcabusseria en la primera hora i mitja, per exemple. Un temps més que suficient per a fer un acte de trons ben espectacular amb tots els tiradors pràcticament omplint la Plaça i avançant o retrocedint (segons el bàndol i el dia) cap al castell. I a continuació, la desfilada informal amb les bandes a base de xaranga (festa per als festers que no tiren i un bon refrigeri per als festers que han acabat esgotats de l’acte d’arcabusseria). No haver de perdre’s eixa part festiva, pot fer més atractiu per als més joves (i això és essencial!) participar en els trons també com a tiradors.

11. A banda d’intèrpret, també eres compositor. Quines obres has escrit i quin és el teu procés creatiu?

No podria considerar-me de cap forma compositor. Per respecte a tanta i tanta gent de la qual admire el seu treball. Vaig escriure una peça dedicada a la Filà Llauraors amb motiu de la capitania de la meua família xixonenca. Però considerar-me compositor seria com considerar modista a la meua filla per la corbata de paper, pintada, que em va regalar pel dia del pare. Són regals que es fan i es reben amb molta il·lusió, però des d’un punt de vista tècnic no són rellevants.

Tenint en compte això, el procés per a escriure eixa peça va ser molt enriquidor per a mi. Partir d’uns coneixements molt limitats i anar progressivament donant-li forma, mentre ho feia d’amagat fins i tot dels de casa (era una sorpresa); descobrir realment com sona quan ho prova la banda; escoltar-ho interpretat pels teus amics… Sense la intenció de fer-ne cap més, em va agradar molt l’experiència.

12. Quin és l’acte fester que més t’agrada viure com a músic?

No voldria caure en tòpics, però sí que diré que el moment de la presentació de bandes en què vas arribant a la porta de l’Ajuntament, és molt emocionant. No sé si serà per les hores, però el silenci respectuós de la gent en eixe moment és d’admirar.

Un altre acte que m’agrada molt (ara sí eixint-me’n dels clàssics) és la desfilada del matí del dia del mig any. L’ambient fester que es respira a Xixona eixe dia ho impregna tot.

13. Si haguesses de triar una beguda i un menjar que no poden faltar en festes, quins serien?

Teniu les festes en agost i la temperatura rarament baixa dels 30-35ºC, així que la beguda que no podria faltar (amb permís de la lletugueta), és una bona cervesa. El menjar, com en totes les festes, embotit i algun ou fregit per esmorzar i el dia ja va rodat.

14. Quina és la peça musical festera que sempre t’emociona tocar o escoltar?

Em resulta una pregunta difícil de respondre. No podria dir-ne soles una perquè entre elles són incomparables. Una presentació de bandes amb Gaudium! (Garcia i Soler); seguint a la vesprada amb Creu d’Arsuf (Pasqual-Vilaplana) i Moment de Festa (Blanquer), en les entrades Cristiana i Mora; i al dia següent, la diana amb Als Llaneros Dianers (Mullor Grau). Podria ser una bona selecció. Més dirigit als Llauraors, un Pepe el Rompe (Garcia i Soler) o A Pas d’Espardenya (David Valera), estarien entre les favorites.

15. Quin compositor de música festera admires més i per què?

També és difícil quedar-me amb un. Probablement Amando Blanquer, perquè pense que va obrir camins i va ser un mestre per a molts dels grans compositors del gènere de la música festera.

16. Per acabar, com veus la situació musical a Xixona? Creus que els festers de Xixona tenen cultura musical o falta formació en aquest aspecte?

Veig un poble i unes festes en particular que valoren molt la música. La cultura musical del poble és inqüestionable. Soles cal fixar-se en les diferents agrupacions d’àmbit musical que té Xixona. No és molt comú per a un poble d’aquest grandària. És una estima a la música que també queda reflectit en actes com la presentació de bandes i el silenci respectuós que es dona quan arriba cada banda a la tribuna; en l’Entrada, amb la quantitat de bandes que participen en relació amb el nombre de festers. I, per últim, també en el tracte que es dona al músic en actes delicats com pot ser la banyà; el tracte immillorable en les kàbiles; o la intenció de millorar les condicions, com amb la reforma del local dels músics que hem comentat abans. Així (i si deixàrem de costat l’excepció de la que ja hem parlat més amunt i que per tot el que estic dient ací resulta tan contradictori), sempre és un plaer vindre a tocar a Xixona.

Amb aquesta entrevista esperem conéixer millor la figura de Marc Alemany i la seua visió sobre la música festera a Xixona, un aspecte fonamental per al bon desenvolupament de la festa.