ENTREVISTA A PEPA PRATS. PRESIDENTA DE LA UNDEF

La primera dona que presideix, des de 1976, la UNDEF, (Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians), Pepa Prats, contestana i festera de soca-rel, que va agarrar la presidenta ara fa, si no ens equivoquem, sis anys.

Una entitat sòlida i amb molt de pes en la societat, però que a vegades, no tenim present, i que els festers i les festeres, desconeixen la seua finalitat.

Volem, com a presidenta de la UNDEF, saber el seu paper que té aquesta entitat, les seues funcions i, per descomptat, la seua identitat festera.

Coneguem-la!

La UNDEF es crea per a preservar i mantindre la nostra cultura i tradició i com entenem nosaltres la festa de moros i cristians. Per tant, l’objectiu principal és mantindre aquest esperit viu i amb impuls.

• Pepa,  vostè té malnom?

Sí, al meu poble, Cocentaina, soc de la família dels Perles, mon pare era Perla.

• A banda del seu vessant presidencialista, a què es dedica fora de les hores de la UNDEF?

Ara com ara estic jubilada i per aquest motiu tinc tanta disponibilitat per a desplaçar-me. Però quan vaig entrar tenia dues tendes d’instruments de música, una a Alcoi i l’altra al meu poble, Cocentaina. Em vaig jubilar fa 3 anys.

• Quin és el seu currículum fester?

Els meus iaios materns van ser fundadors de la filà contrabandistes de Cocentaina i la festa l’he tinguda molt present.

Quan em vaig fer major ja vaig començar la lluita perquè també poguérem eixir a fer festa les dones. Quan ja vaig ser membre de ple dret, vaig ser cap de Filà de la meua filà Guàrdia Jalifiana, Sahorins durant 2 anys. Després vaig estar 3 anys com a vocal en la Junta de Cocentaina que el president era de la meua filà. I en el 2011 vaig ser president de la Junta de Festes de Cocentaina durant 6 anys.

Des del 2016 soc presidenta de la UNDEF.

Però en general porte 30 anys treballant per la festa i fent festa.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més li agrada?

El que més m’agrada és la Nit de l’Olla o també coneguda en altres localitats com el dia dels Músics i també per a mi és molt especial la 1a Diana, l’Entrada és més vistosa i més caxé, però el sentiment els tinc en la Nit de l’Olla i en la 1a Diana.

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits!

Un menjar, l’olleta que es mengem la nit de l’olla i en la Puríssima, el 7 de desembre. Una beguda, la mentirà de Cocentaina de cafè licor i aigua llimó negre. Una peça festera, La Guardia Jalifiana i Els Meus Pares que són del compositor Don José Pérez Vilaplana. Una festera? Ma mare! Que no ha pogut eixir mai a festes, però sempre ha estat al peu del canyó.

• Quines són les principals responsabilitats que assumeix com a presidenta de la UNDEF?

Principals són totes, és a dir, la preocupació pel segur del fester, la relació SGAE poblacions, seguir fent créixer la festa i donar-la a conèixer allà on no fan festes de moros i cristians. També una responsabilitat molt important és seguir adherint a poblacions a la UNDEF perquè com més membres siguem, més força tindrem davant les institucions i a l’hora de negociar preus de pólvora, segurs, etc.

• Com descriuria la missió i els objectius principals de la UNDEF?

La UNDEF es crea per a preservar i mantindre la nostra cultura i tradició i com entenem nosaltres la festa de moros i cristians. Per tant, l’objectiu principal és mantindre aquest esperit viu i amb impuls. I açò es fa, amb moltes reunions amb institucions, fent esdeveniments de formadors, donant a conèixer les nostres ambaixades tat infantils com a adults, també fent convivències relacionades amb l’acte d’arcabusseria. En definitiva, que la festa tal com l’entenem es mantiga, aquest diria que és el principal objectiu i tindre força de negociació, eixa és la clau, que sota els paraigües de la UNDEF estiguem les màximes poblacions possibles adherides.

• Quins són els projectes més destacats que la UNDEF està desenvolupant actualment?

Actualment, a la UNDEF de manera anual realitzem esdeveniments de convivències de socis honorífics, fent encontres de formadors, encontres d’ambaixades infantils i d’adults i també un dia de germanor relacionat amb l’acte d’arcabusseria.

Actualment, ens torbem immersos amb els preparatius del 50 aniversari de la UNDEF que celebrarem en el 2026.

• Quins desafiaments ha afrontat la UNDEF en els últims anys i com s’han superat?

La Covid-19 ens va colpejar de manera molt inesperada i amb molta resiliència vam tirar endavant amb moltes reunions amb Conselleria de Sanitat i amb els artesans que viuen d’aquesta indústria que es va paralitzar de la nit al dia i els vam ajudar amb molta visibilitat.

I els darrers mesos hem hagut de fer front també als greus problemes generats per la DANA, ja que Paiporta, Torrent, Riba-roja, són poblacions de UNDEF i les hem ajudat amb tot el que ens han demanat.

• Com es promou la inclusió i la diversitat en les festes de Moros i Cristians?

Totes les persones independentment d’on han nascut o el seu sexe poden i han de participar en la festa. La festa és inclusiva per a tota persona!  Faltaria menys!

• Quina importància té la música en les festes de Moros i Cristians, i com es gestiona la relació amb entitats com la SGAE?

La música és el 50% de la festa, sense música òbviament no hi ha festa, separats no existiria la festa de moros i cristians tal com la coneixem, seria molt estranya.

Respecte a la SGAE, jo d’ençà que estic com a presidenta dic a totes les poblacions i a les seues presidentes i presidents que aquesta despesa l’assumisca íntegrament els Ajuntaments encara que es baixara un punt la subvenció perquè els Ajuntaments tenen més força que totes les associacions.

• Com es coordina la UNDEF amb les diferents associacions locals per mantenir viva la tradició?

Al llarg de l’any se celebren 4 juntes d’Entitats on es tracta temes d’actualitat de festa per mantenir-la viva i que seguisca representant la tradició com s’ha fet sempre. A més existeixen 7 àrees que agrupen les més de 80 poblacions. Cada àrea recull les poblacions més pròximes i molt a menut es fan reunions d’àrees per tractar temes que els preocupen entre altres temes. També es realitza una Assemblea anual que dura tot un cap de setmana amb passa carrer inclòs. També les poblacions estan presents en la Fira ExpoFiesta que se celebra en Alacant en IFA el 2n cap de setmana de novembre.

• Quines iniciatives s’estan duent a terme per atraure les noves generacions a les festes?

Aquest punt el tracta cada població perquè són els que més a prop estan de la joventut. Això no obstant, des de la UNDEF organitzem anualment una ambaixada infantil perquè els joves es senquen representants i integrats en la festa.

• Com es financen les activitats de la UNDEF i quina relació tenen amb institucions públiques?

La UNDEF es finança per una xicoteta subvenció de Generalitat com altres ajudes que rebem per part de la Diputació de València, Diputació d’Alacant i de Costa Blanca. Però el gros del nostre pressupost ve des de les poblacions que abonen la seua quota per formar part de la UNDEF.

• Quin paper juguen les dones en les festes de Moros i Cristians i com ha evolucionat la seua participació?

Hui en dia no hi ha ni homes ni dones, tots són membres de cada filà, de cada comparsa i tenen el mateix dret a participar i gaudir de la festa. I vull remarcar que en moltes poblacions si no haguera sigut per la dona no podrien fer festa.

• Com es gestiona la preservació del patrimoni cultural associat a les festes?

Moltíssimes poblacions ja tenen la declaració d’interès turístic autonòmic i aquest fet és un valor afegit per remarcar la importància de la festa de moros i cristians. També vull dir que són poques però són, poblacions que les seues festes ja han sigut declarades d’interès turístic nacional i la repercussió d’aquest fet és molt favorable per a la seua festa i per als seus dies grans.

També cal remarcar que hi ha diferents actes de diferents poblacions declarades Bé d’interès Cultural i açò és per la importància d’aquest esdeveniment que té molta tradició en la seua localitat i, per tant, s’ha de conservar.

• Quines són les principals diferències entre les festes de Moros i Cristians segons les regions d’Espanya?

Són molt evidents les diferències en el món de la festa però, ja no separant per autonomies sinó en cada zona en concret. És a dir la idiosincràsia cultural de cada zona és molt evident, les festes que se celebren en el Comtat són diferents de les que se celebren en la Vall d’Albaida i tan sols se separa una desena de Km, doncs imagina’t quan aquest radi l’ampliem. Però a grans trets ens uneix la pólvora, la vestimenta i el dia del patró o patrona, després ja cada localitat i zona té la seua particularitat que és el fet que enriqueix aquesta festa que és no és uniforme.

• Com valora el reconeixement de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent com a Festa d’Interès Internacional?

Ho valore molt positivament, ja que són unes festes amb moltíssima qualitat, molta gent participant, una preparació fabulosa, molta responsabilitat al desfilar, molta serietat, i tenen eixe fet característic, en definitiva en tota la sinceritat, s’ho mereixen.

• Què significa per a vostè, en l’àmbit personal, ser festera i presidenta de la UNDEF?

Per a mi és orgull lluitar per la festa i fer-la créixer, ja que des que vaig néixer he estat en contacte amb ella i aquests darrers anys sustentant el càrrec de presidenta és molta responsabilitat, però a la vegada molt gratificant, com diu el refrany, càrrega a gust no pesa. Hahahaha

• Hi ha bona sintonia amb la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià?

Sí que hi ha molt bona sintonia en el president, Joni, en tota la seua Junta i també amb L’Ajuntament, tenim molt bon feeling.

• Li agrada com està el Moro Traïdor?

Ni m’agrada ni em desagrada. Però vivint en ple segle XXI, m’agradaria que aquest tipus de representació fora una miqueta més suau, perquè com he dit és una representació.

Moltes gràcies!