Entrevista a Toni Morant, Caroto, tresorer de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià

Retornem, després d’un breu descans, amb diferents opinions del món fester. Hui trobem a Toni Morant, Caroto, que s’encarrega de l’economia de la Federació. Una altra interessant entrevista trobareu.

Caroto no és una persona que passe desapercebuda, no només per l’altura, sinó pel seu caràcter. Un fester molt implicat en la Festa des de fa una pila d’anys, un dels impulsors de Festers en Acció; a més de la tresoreria s’encarrega de la millora de la Presentació de Bandes i de l’assaig de l’Himne, on presenta al director/a. Un fester que sempre s’ha fet notar en les notres festes de Xixona. Sempre, i no ho podem deixar de nomenar, amb la seua estimada filada dels Kaimans.

Toni Morant és un fester arrelat a la tradició de Xixona. Membre de la filà Kaimans i antic capità de festes, actualment exerceix com a tresorer de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià, en un moment delicat per a l’entitat. La situació econòmica no és la millor, i la manca de consciència sobre la importància de contribuir econòmicament com a associat preocupa cada vegada més. A més, la posada en marxa del Local dels Músics és una assignatura pendent que podria aportar un gran benefici a la comunitat festera. D’altra banda, els seus comentaris a les xarxes socials han generat alguna polèmica, cosa que també volem abordar en aquesta entrevista.

Generalment, la situació ha estat bona al llarg d’aquests darrers anys havent tancat amb superàvit a excepció d’aquest darrer any, 2024, que com es diu col·loquialment s’han ajuntat la gana amb les ganes de menjar, és a dir, la pujada de l’Euríbor, despeses extraordinàries per l’organització de la trobada nacional d’ambaixades, un error per part de l’empresa que va gestionar la publicitat del Programa en els preus cobrats i alguna coseta més han provocat que els pressupostos se n’anés a la merda acabant l’any amb dèficit.

• Quin és el teu currículum fester?

Buf!!, ja que malgrat que a casa meua no hi havia tradició festera pel que em vaig fer fester 24 anys després (en refundar els Kaimans) tinc un currículum força extens i complet, ja que la meua manera de ser és voler experimentar tot el que es fa a la festa (anote totes les experiències i vaig pel 4t foli), per exemple, encendre la traca el dia del Senyal, descobrir el Cartell de Festes, etc. Però resumint, com a fester tinc una entrada en esquadra especial en una capitania dels Verds, una altra també en esquadra especial en una capitania dels Cavallers i en deixar-me un vestit de cavaller vaig sortir també el 2n i 3r dia i ja al 87 vaig ser un dels que era al Monterrey el 3r dia de festes i decidim treure la bandera dels Kaimans a la processó i Kaimà “for ever”.

• Una pregunta obligatòria: Quin és l’acte que més t’agrada?

Efectivament, obligatòria, és l’única qüestió que sabia que m’anaves a fer ¿Hi ha alguna entrevista a un fester que no aparega aquesta pregunta? Ha, ha, ha. Bé, per a mi cada acte té el seu punt que pel qual m’agrada, és a dir, tots, però si he de triar-ne un, possiblement té un lleuger avantatge els Trons, gaudisc molt aquest acte.

• Un menjar, una beguda, una peça festera i un fester o festera preferits!

Com a menjar diré els esmorzars del 2n i 3r dia de festes i un caldet qualsevol d’aquests dos dies.

Com a beguda, principalment White Label sense gel (no és que siga una beguda molt festera, però és el que bec) i per refrescar, als matins lletuga i als Trons Gin-Tonic.

Pel que fa a la música et diré que no m’agrada anar als concerts del Mig Any, de festes, etc. perquè em costa horrors estar assegut escoltant música festera, o siga, m’agrada tota, però si he de triar, lògicament “Kaimans” de Ricardo Planelles i “Fiesta en Jijona” de Vicente Pla perquè, a més de ser l’himne i quan l’escoltes se’t remou alguna cosa per dins, quan Vicente Pla la va compondre jo formava part de la banda amb ell de director i anàvem tocant-la als assajos a mesura que anava component fins que l’estrenem en una cercavila per la Plaça.

I com a fester/a et diré que haver estat ficat a la rebotiga de les festes he pogut veure que hi ha FESTERS/ES amb majúscules que passen desapercebuts i festers/es de molt soroll i poques nous Dit això, el meu FESTER amb majúscules i que a més ha fet molt soroll i sobretot moltíssim per les nostres festes és Juanito “CALDERILLA” a glòria estiga.

• Com valores la situació actual de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià des del punt de vista econòmic?

Generalment, la situació ha estat bona al llarg d’aquests darrers anys havent tancat amb superàvit a excepció d’aquest darrer any, 2024, que com es diu col·loquialment s’han ajuntat la gana amb les ganes de menjar, és a dir, la pujada de l’Euríbor, despeses extraordinàries per l’organització de la trobada nacional d’ambaixades, un error per part de l’empresa que va gestionar la publicitat del Programa en els preus cobrats i alguna coseta més han provocat que els pressupostos se n’anés a la merda acabant l’any amb dèficit.

• Quin impacte té la manca de recursos econòmics en l’organització de les festes?

Jo no en diria “impacte”, més aviat són conseqüències, vull dir el que tots sabem, com més sucre més dolç, o siga, partint que la festa no és gratis, els pressupostos es fixen respecte als ingressos, a més ingressos, més i millor festa.

• Creus que hi ha una falta de cultura associativa en la societat xixonenca? Què es pot fer per conscienciar la gent sobre la importància de pagar com a associat?

Pel que fa a la primera part de la pregunta i tenint en compte que al poble ens coneixem tots, a l’hora d’anar de festa ens sobra cultura associativa, ja que ens ajuntem amb qui siga (he, he, he), ara bé, què es pot fer per conscienciar sobre la importància de pagar com a associat? Simplement, ser conseqüent, per exemple, si es vota a Assemblea ficar-nos en una Hipoteca de 600.000 €, caldrà pagar-la no?, doncs fa 5 o 6 anys es pagava 15 € per fester i un estudi deia que cada fester costava a la Federació una mica més de 15 €,  gairebé 16 €  i es va proposar pujar la quota a 20 €, però després de debatre’l es va acordar pujar-la a 17 € i en un parell d’anys a 20 €, doncs bé, des de llavors fins a la darrera assemblea d’aquest mes de març de 2025 s’han estat rebutjant assemblea després assemblea, totes les propostes per pujar la quota fins i tot les propostes de les Filaes, no entenc que votes ficar-te en una hipoteca i no et preocupes de tenir ingressos per pagar-la i fer les festes.

També vull informar que ara mateix, amb la hipoteca i despeses de l’alberg, cada fester costa a la Federació una mica més de 105 €. És clar que ni tan sols ens passa pel cap proposar una quota d’aquest import, però, per exemple, una proposta d’una Filà va anar pujant cada any la quota en 2 € fins arribar als 30 €, però si es posava en marxa l’alberg i genera ingressos es paralitzaria aquesta pujada, la Federació no està per guanyar diners, sinó per organitzar unes festes espectaculars amb els diners justos sense excentricitats, doncs tampoc es va aprovar, fins i tot la Filà que ho va proposar va votar en contra, per flipar no?

• Què suposaria per a la Federació i per a les festes de Xixona si hi haguera més implicació econòmica per part dels festers?

Com he comentat anteriorment, com més sucre més dolç. Si vols gastar-te 10 € en un dinar o vas de menú a un bar o a una franquícia americana, però si et vols gastar 50 € ja et pots enganxar un bon homenatge on vulgues i amb taponasso.

• La posada en marxa del Local dels Músics és una de les qüestions pendents. En quin estat es troba aquest projecte i quines dificultats esteu trobant per fer-lo realitat?

Al local li falta la rematada, és a dir, el que és “la grossa”, és a dir, l’obra està acabada, falten els oficis, pintor, lampista, electricista, etc., de fet ja van dos anys que els músics s’allotgen al local en festes. La principal i única dificultat que tenim per acabar-ho és la manca de diners. Quan comencem l’obra un diputat natural de Xixona ens va dir que comptàrem amb la Diputació d’Alacant, que a través d’ell trauríem una quantitat important per a l’alberg més gran de la comunitat o bé per turisme o bé per infraestructures, però al final, un cop embrancats a l’obra, no aconseguim ni que ens agafés el telèfon per concertar una reunió, seran coses de polítics.

El que sí que et puc assegurar és que els braços no els tenim ni creuats ni caiguts, mentre organitzem les festes i capegem els imprevistos que comporta no parem de buscar la manera de poder acabar-ho i inaugurar-ho.

• Quin paper ha de jugar aquest local en el futur de la música festera a Xixona?

Que l’alberg jugue concretament un paper en el futur de la música festera no sabria dir-te, però que en aquest futur es puguen fer coses a Xixona i que la gent de fora que vinga tinga un bon lloc on allotjar-se si crec que jugarà un paper important.

• A més de la qüestió econòmica, quins altres reptes té actualment la Federació per mantenir i millorar les festes?

El REPTE (únic) és posar en marxa l’alberg. Això suposaria una font d’ingressos (ara mateix només són despeses) que alleujaria la qüestió econòmica i com a conseqüència… repetesc, més sucre més dolç.

• Com definiries la situació actual de la festa de Moros i Cristians a Xixona? Està en un bon moment o cal prendre mesures per a revitalitzar-la?

Personalment, pense que està en un moment immillorable perquè abans de la pandèmia el nombre de festers que participaven en les festes estava estancat, érem tots els anys més o menys els mateixos, però després dels dos anys sense festes, en els tres darrers la participació va augmentant progressivament. Per tant, pense que ja seria genial que els “culpables” d’aquest augment, els joves, s’implicaren en l’organització de les festes, començant a les seues Filades i col·laborant amb la Federació.

• En el passat vas ser capità de festes. Com recordes aquella experiència i què va significar per a tu?

Com he comentat al principi, vull viure totes les situacions/experiències que puga dins de les festes i una era ser Capità de Festes i quan va arribar el moment, viure’l acompanyat de Mavi i dels nostres amics Chulla i Chorri… Quina experiència! Des de l’alçament, tot un any preparant, fins i tot fer de Reis Mags, actes com el nomenament de capitans, sopar de capitans, etc. és una cosa que recomane a tot fester, i si, són molts diners, però jo, per exemple, vaig estar 11 anys estalviant i si el que he comentat és brutal, per mi el moment cim que el que sents no es pot explicar és entrar com a Capità de Festes a la Plaça el dia de l’Entrà. Cal viure-ho, no es pot explicar.

• Alguns comentaris teus a les xarxes socials han generat polèmica. Creus que es van malinterpretar les teues paraules o hi ha una certa resistència a parlar clar sobre alguns temes?

      No estic d’acord en allò que els meus comentaris han generat polèmica, la polèmica la generen els que saben que no tenen raó i se’n valen per crear confusió i fer grup mitjançant la mentida que genera la polèmica.

      Pel que fa als meus comentaris, si et refereixes a les dues publicacions que vaig titular N.P.I., precisament ho vaig titular així perquè, com dic al principi de la publicació (1a part) el que pretenc és INFORMAR perquè veia que, entre desinformats i enganyats era molta gent, cosa que provocava molts comentaris desafortunats a les xarxes. I sembla que va funcionar perquè, per una banda, ningú va dir que mentisca en alguna cosa i ja no vaig veure més comentaris desafortunats.

• Com veus l’ús de les xarxes socials en l’àmbit festiu? Són una eina útil o poden generar més problemes que beneficis?

Les xarxes socials són una eina molt útil, no només en l’àmbit fester, en qualsevol àmbit, per a això es van crear, però sempre hi haurà el malparit de torn o el covard que s’amaga darrere d’un perfil fals que crearà algun problema. És una pena que hi haja animals en perill d’extinció, però aquests espècimens que he anomenat… no hi ha manera, fins i tot quan després de la pandèmia la majoria vam tornar a la normalitat, els malparits han seguit igual, resignació.

• Quins són els pròxims passos que té previst prendre la Federació per garantir la viabilitat econòmica i el futur de les festes?

Els passos que tenim previstos seguir són els mateixos que hem fet fins ara, buscar diners fins a sota les pedres. Quan cada any cal fer els pressupostos mai quadren a la primera, sempre hi ha més despeses que ingressos i quan a les reunions de junta directiva i assemblees tractem el tema econòmic sempre dic el mateix, per quadrar hi ha dues maneres, incrementar els ingressos, per la qual cosa demane idees, o disminuir les despeses, o siga, menys festa. Fins ara, idees per incrementar els ingressos per part de les Filades cap, per part de la Junta Permanent aquest any farem “La cagada de la burra” d’on podem recaptar 8.500 € amb una petita col·laboració dels festers/es i xixonencs/es on algú es podrà emportar 1.500 €.

• Si pogueres llançar un missatge als festers i a la ciutadania de Xixona, què els diries sobre la importància de cuidar i mantindre les festes?

Sempre he dit dues coses:

1. Un poble sense tradicions, ni té identitat ni és poble.

2. L’esdeveniment anual més gran de qualsevol poble són les seues festes majors i qualsevol veí les espera, els que hi participen, els que hi viuen fora per tornar per uns dies, els que aquests dies prefereixen viatjar i fins als que les aprofiten per a criticar.

I de propina… Les festes del meu poble, les millors.

Gràcies, Toni, per compartir la teua experiència i opinió sobre el present i futur de les festes de Xixona.

Gràcies a tu per la teua feina a la Federació per les nostres festes i espere no crear cap conflicte amb la meua sinceritat però no sé mentir.