ENTREVISTA A VICENT COLETO

Xixona té una gran tradició musical. Demostrat estat també el gust que tenen les Festes de Xixona i tan festers com mirons. En els darrers anys, la Presentació de Bandes s’ha convertit en un acte multitudinari, però, això es comenten, un poc pesat, perquè a la fi, les bandes i els músics es volen lluir!

Dues bandes, un grup de cors i danses, el grup de Cor de Veus Blanques, la colla de Dolçainers i una batucada, pensem que no ens oblidem de cap, però, amb el nombre de veïns i veïnes, s’ha de tenir en compte, tenim un bon nombre d’agrupacions musicals o relacionades amb la música.

I la música a la Festa és l’element essencial. No en tindria, de sentit, sense aquest element. A més, el binomi fester-músic a Xixona fluctua bé. En aquest sentit, volem iniciar una sèrie d’entrevistes amb gent relacionada amb la música, i començarem amb el rovellet de l’ou de la Vall d’Albaida, Vicent Pérez i Esteban, més conegut pel seu malnom, Coleto. Compositor de música festera que ací és tocada i escoltada en els nostres carrers, com per exemple Alí-Gea-bà Spyros (mm. 1998), El Timbal i la Lluna del Cid (mc 2001) o Menda Capità (mm. 2002)

Trombonista de professió i músic de l’Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya (OBC).

• Coleto, què és açò de la SMPVB (Societat Musical del País Valencià a Barcelona)?

És una banda que aglutina músics de molts pobles del País Valencià residents a Barcelona i ens fa sentir com si anàrem a fer música a la banda del nostre poble. S’ha creat una molt bona germanor imprescindible per al que fem, compartir la música i l’ambient de banda tan nostre.

• Tu, en si mateix, eres un binomi,no? Músic i fester alhora!

La veritat que sí, soc músic i fester des de xicotet i la festa dels moros i cristians la porte molt dins de mi. Soc moro a Villena, cristià a Albaida i músic en la gran majoria de pobles. Podria dir-se que aquesta gran festa em corre per les venes en tots els sentits.

• Quina relació et forges en la relació Xixona i música?

La meua relació amb Xixona i la seua música comença amb aquells primers discs de música festera gravada per l’agrupació musical “El Trabajo” sota la direcció de Joan Iborra i després José Rafael Pascual-Vilaplana. Després he tingut la gran sort que la banda s’haja interessat per les meues composicions i les hagen interpretat a concerts i desfilades creant un bon vincle d’amistat amb els seus músics, també l’he portat desfilant amb els Templaris d’Albaida.

• No sé si hauràs estat a Xixona, però penses que hi ha un bon tracte al músic per part dels festers?

He estat molt poques vegades a les festes de Xixona, recorde la primera que jo encara xiquet i tocava el trombó de pistons i va començar a nevar en l’entrada i després quan pujàvem la Carrasqueta amb el bus el silenci sepulcral que hi havia i l’esclat de joia quan vam arribar dalt. També recorde un any que el Gamell vam ser banda oficial dels contrabandistes cap a principi dels 90. La veritat no podria opinar del tracte dels festers als músics, però per al poquet que vos conec i l’estima que teniu a la música festera segur que deu ser molt bo.

• A Xixona s’han sentit bastants peces teues, tens alguna preferida que hages escrit tu? I per què creus que unes es toquen més que altres, posem per cas Alí- Gea-bà-Spyros?

Jo crec que les marxes totes són preferides per a mi, vull dir que jo ja estic content que es toque la meua música. Que unes es toquen més que altres de vegades és per molts factors, innovació, modes o simplement sort de què li entre per l’oïda a algú que té la capacitat d’influenciar a altra gent. Alí-Gea-Bà Spyros per exemple ja es tocava 4 anys abans que sonara en Alcoi, era una marxa nova que sols coneixien els Tuaregs d’Albaida. El gran Joan Iborra la va escoltar, la va portar a Alcoi i va agradar molt. Des d’aleshores s’escolta en gran part de la geografia i s’ha convertit en un clàssic. Jo crec que qualsevol marxa quan més se sent, més agrada

• Eres partidari que en les presentacions de bandes es faça algun tipus de premi musical? O simplement amb la bona interpretació d’una peça festera ja és un premi?

Jo crec que és un gran al·licient per a moltes bandes (no totes) el fet de poder participar en un concurs i fer una bona interpretació per poder optar a un premi. Puja el nivell auditiu de l’acte sense cap dubte. Els festers que pensen que una entrada de bandes és avorrida o es fa pesada crec que haurien de plantejar-se si realment són festers. Sense música no hi ha festa i que menys que un acte on els músics es puguen lluir.

• Hui en dia, qualsevol pot compondre una peça musical? O s’ha de tenir un sisé sentit?

No sé si dir-li sisé sentit o que, però crec que sí que s’ha de tindre un punt de sensibilitat musical i per descomptat estudiar l’ofici de la composició. Si no estudies per cirurgià no et deixen operar… els ordinadors ajuden massa hui en dia tant als que saben com als que no. Al final el filtre del temps ho posa tot al seu lloc.

• Per cert, no t’hem preguntat pel teu gust musical i compositor preferit. Alguna peça que destacaries, algun compositor/a?

A mi m’agrada molt Amando Blanquer, Francesc Esteve, José Pérez Vilaplana, José Mª Ferrero, José Mª Valls Satorres, Joan Enric Canet, Rafa Mullor, Josep Vicent Egea, José Rafael Pasqual-Vilaplana, Ramon Garcia, i més que diria… m’agrada molt la música festera. Una marxa que em torna boig és «Penya Cadell» del mestre Esteve dedicada als moros grocs de Xixona.

• I quin pensament tens de l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona?

Doncs trobe que és una banda de referència dins del panorama bandístic valencià tant per a concerts com per a desfilades. Sempre han tingut cura d’estimar el que fan i això és la base del bon fer. He tingut la sort de portar-la darrere desfilant i no puc dir més que coses bones des del punt de vista del fester que també soc. Sonoritat, afinació i bloc, immillorables. Si després sumes una bona amistat, doncs ho tenim tot ja.

• Alguna qüestió que vulgues recalcar:

Moltes gràcies per l’entrevista i visca les festes de Moros i Cristians i la seua música.